La millor motivació per Messi ha de ser imaginar-se Dembélé aixecant el títol i ell retirant-se sense mundial.

L’Argentina d’ara seria el Barça de fa cinc anys si l’hagués agafat Simeone. Ens hauríem avorrit però mai ningú ens hauria fet vuit gols a Europa.

Aquesta frase de Messi a un jugador neerlandès és el típic boomerang que et tornarà als morros avui mateix o el dia de la final. Al temps.

El fenomen únic al món que ni espanyols ni belgues ni francesos podran entendre mai és el dels marroquins que són independentistes.

L’Argentina ho té clar. Hi ha un líder suprem i un exèrcit que morirà per ell, com qualsevol d’aquests règims polítics que tots tenim al cap.

Per les celebracions dels gols, per ser gairebé tots votants de Bolsonaro i per la cara de Vinicius l’eliminació del Brasil era necessària.

El nou seleccionador espanyol haurà de fer cas des del primer dia a la caverna de Madrid sinó vol tenir els dies comptats. Ànims company.

Amb Espanya fora de l’equació ara podrem mirar els partits que queden del mundial amb la calma que suposa un horitzó sense tempesta a la vista.

Als comentaristes de TVE només els va faltar oferir Ceuta i Mellia a Mohammed VI a canvi d’un gol. Quina meravellosa desesperació.