Diari de redacció

En el Barça fer gols és una experiència religiosa. Has de passar pel purgatori abans d’enviar la pilota a la xarxa divina i sobretot cal evitar l’infern dels golejadors perduts.

Si Messi fitxa pel Barça el 2023 tindrem a casa un nou símbol del que passa al país. El millor de tots els temps lluitant contra la seva pròpia decadència.

Una ciutat plena de “homeless” i un treballador estressat renegant perquè falta gent per tota la feina que hi ha al país. Això és Amèrica també.

Mateu Alemany és l’MVP del Barça aquesta pretemporada. Des de la Bíblia amb els pans i els peixos de Jesús que no es veia una cosa igual.

La taula de diàleg acaba també sense un acord pel traspàs de Frenkie de Jong. Com dèiem abans, tenim pressa.

Si ens avorrim amb el culebrot de Borràs sempre podem seguir el de Koundé i l’estiu serà més lleu. És el país que tenim i per molts anys.

Ser un descartat en el Barça vol dir sobretot treballar poc i cobrar molt. Si ens demanessin cobrar menys i treballar més què respondríem?

Vendre els drets a Amèrica del divorci de Piqué i Shakira per fer una sèrie serien milions a dojo. Els interessa molt més això que el futbol.

No sé perquè van inventar els parcs d’atraccions. Si vols risc i emoció només clar acostar-te a El Prat. L’aventura de la teva vida.