Ja he proposat a l’Ajuntament de Girona la redacció d’un edicte prohibint l’ascens immediat a qualsevol equip més de la ciutat.

Aviat amb el preu de la benzina i dels menús a la Costa Brava s’acabaran les cues. Anar-hi esdevindrà un luxe que pocs podrem pagar.

Un Barça-Rayo al Camp Nou el 12 d’agost fa més mandra fins i tot que les reunions entre Bolaños i Vilagrà a la Moncloa.

Lambán acusant Pau Gasol d’aliar-se amb l’independentisme és un gir de guió que ni el més atrevit hauria gosat endevinar. Geni i figura.

És evident que els espanyols no porten bé que el castellà només es parli en un estat a Europa i el català en quatre.

La idea de l’antic alcalde era una candidatura per als Jocs del 2022. El COE ens diu que millor pel 2034. El problema ja no serà la neu sinó l’aigua.

El problema d’organitzar una festa avui a Girona amb jugadors de futbol i bàsquet plegats serà trobar-los a tots i en un “bon” estat.

Final a quatre da Fontajau. El Lleida i el Girona al parquet, més de cinc mil aficionats catalans a les grades i comentarista en castellà. Tot en ordre.

Si puja ni que sigui un grau la temperatura amb un ascens dels equips de futbol i bàsquet anem, això també, tots de pet a l’infern.