Les grans figures brillen el mundial i la màquina de bitllets de la FIFA ja deixa com una joguina la que tenia Joan Carles I a la Zarzuela.

Acabaran passant Neymar i Messi amb més pena que glòria en el mundial precisament de Qatar? Justícia poètica en diria d’això.

Les jugadores de la Champions que sentin enveja pels milions que mou el futbol masculí que no renunciïn al fàstic que envolta tot plegat.

Els jugadors espanyols al mundial semblaven ahir Pedro Sánchez negociant els pressupostos amb algunes minories “nacionals”. Doncs això, 7-0.

Si avui hi haguessin eleccions a l’Argentina i es presentés un partit que prohibís el futbol fins a nova ordre arrasaria.

Parlem molt del pare borratxo, follador, corrupte i fatxa però el fill, amb aquest cara de rajola, se’n va al Qatar a veure la “roja” i tots callats.

Entre les moltes coses que han prohibit al Qatar veig que també hi ha saber a jugar a futbol al país, fins i tot entre els professionals.

Després de tot el que he escoltat de Qatar no m’agradaria ser l’àrbitre del partit d’avui contra Equador. O sí, depèn dels escrúpols de cadascú.

Parlem molt que l’homosexualitat està prohibida al Qatar però en el futbol masculí “de facto” també ho està i tothom calla.