El tema aquest de la Superlliga europea potser que ho deixem estar doncs. En tot cas, que Piqué hi inscrigui l’Andorra. S’ha guanyat el lloc.

La democràcia interna la trobo bé fins que m’imagino els seguidors del Barça fent l’alineació amb vot telemàtic abans de cada partit.

Un ‘Barça líder’ i ‘el govern del 80 per cent’ són expressions amb força i que sonen bé però la realitat juga una altra lliga.

Ter Stegen va ser la viva imatge d’ERC i Aragonès els propers mesos intentant governar amb només 33 diputats fins al 2025.

L’estiu del 2008 vuit directius van abandonar Laporta i es va pronosticar el caos i la desesperació. Però va passar just el contrari.

Pels que pensin que les coses no poden empitjorar en l’arsenal nuclear rus hi ha des de la Guerra Freda un míssil amb el nom de Barcelona.

Si ha de venir Messi ho aprofitem per amagar Puigdemont en el seient de darrera i que aparegui en el Parlament per posar ordre.

Si es tracta de jugar amb les mans a futbol el Barça envia l’equip d’handbol, que és campió d’Europa, i s’acaba la història.

Dembélé era a Milà com un militant de Junts. La cama dreta escoltava Laura Borràs, l’esquerra, Jaume Giró, i l’urna per votar, enlloc.