«Crec que Mas es trencarà la cara per les seleccions»

—El par­tit con­tra Hon­du­res va ser un èxit, un fracàs o ni una cosa ni l'altra?

—«No podem ama­gar el debat previ que hi ha sem­pre en aquests casos. Que si toca fer-lo, que si el model està esgo­tat, que si el rival val la pena... Tot això crema i cansa. La nos­tra idea és clara: si la fede­ració vol fer un par­tit inter­na­ci­o­nal, se li ha de donar suport».

—I què diem als que volen jugar par­tits ofi­ci­als?

—«Si la fede­ració no fa més coses és perquè no pot fer-les. La fede­ració espa­nyola evita qual­se­vol progrés en el procés d'inter­na­ci­o­na­lit­zació, i per aquests par­tits també ha posat un mur. No dóna dates i si hi ha dates no dóna auto­rit­zació. En la fede­ració espa­nyola passa com en la política espa­nyola. Quan hi ha elec­ci­ons lla­vors s'hi posa bé perquè neces­sita els vots dels cata­lans, però després, un cop ha asse­gu­rat el poder, no cedeix ni un mil·límetre. En tots els afers naci­o­nals, no només en aquest, és difícil avançar».

—La res­posta va ser la que espe­ra­ven?

—«Ate­nent les cir­cumstàncies, o sigui la data i el rival, ens donem per satis­fets».

—Que hi fos el nou pre­si­dent, és un bon senyal?

—«Em va plaure espe­ci­al­ment que el pri­mer acte ofi­cial d'Artur Mas fos pre­ci­sa­ment aquest par­tit. És una cosa d'agrair».

—Es creu el seu com­promís d'impli­car-se per­so­nal­ment en aquest afer?

—«Estic con­vençut que el nou govern es tren­carà la cara per les selec­ci­ons i ens tindrà al seu cos­tat per avançar. Artur Mas coneix molt bé aquest tema i sap que és difícil, però també sap que hem de per­sis­tir. Les con­tun­dents decla­ra­ci­ons que va fer ens dei­xen molt satis­fets».

—Josep Mal­do­nado va dir en aquest mateix diari que calia dig­ni­fi­car aquests amis­to­sos. No hem d'aspi­rar a alguna cosa més?

—«No és un pro­blema de manca de volun­tat sinó de difi­cul­tat objec­tiva. Tenim la fede­ració espa­nyola, per una banda, i els clubs espa­nyols que no cedei­xen juga­dors, per l'altra. Mol­tes selec­ci­ons, a més, no volen jugar con­tra una selecció que no està reco­ne­guda. El marc gene­ral no ens ajuda, tot i que qual­se­vol tor­neig de l'estil d'una copa de les Naci­ons ens aju­da­ria més».

—El PP ja ha qua­li­fi­cat el par­tit con­tra Hon­du­res d'aque­larre inde­pen­den­tista.

—«El sen­ti­ment res­pecte de les selec­ci­ons cata­la­nes és trans­ver­sal en la soci­e­tat cata­lana. Evi­dent­ment tots els inde­pen­den­tis­tes volen selec­ci­ons reco­ne­gu­des. Això és com la llen­gua, i hi ha estu­dis que con­fir­men que hi ha un 80 per cent de la soci­e­tat cata­lana que vol selec­ci­ons reco­ne­gu­des. Aquest sen­ti­ment, com amb la llen­gua, és molt ampli fins i tot entre la gent que té sim­pa­tia i dóna suport a la selecció espa­nyola».

—Amb els esta­tuts a la mà, la FIFA tam­poc ens pot reconèixer?

—«Els esta­tuts es van can­viar a pro­posta de la fede­ració espa­nyola, però hi ha mol­tes selec­ci­ons naci­o­nals que no són d'estats. Si la fede­ració cata­lana no en tingués una altra en con­tra, el reco­nei­xe­ment seria fac­ti­ble. El que tenim clar és que en fut­bol català hi ha una una­ni­mi­tat clara sobre els bene­fi­cis que supo­sa­ria un reco­nei­xe­ment inter­na­ci­o­nal».

—Con­si­de­ren que els res­pon­sa­bles d'esports que ara dei­xen el govern han aban­do­nat la lluita pel reco­nei­xe­ment?

—«Les rela­ci­ons amb ells són ara nefas­tes des que van deci­dir que les pri­o­ri­tats del depar­ta­ment eren unes altres. Esta­ven més pre­o­cu­pats per ges­ti­o­nar altres coses. Si tre­ba­lla­ven deu hores al dia, en dedi­ca­ven una a la set­mana a les selec­ci­ons, i així no podem avançar. No volíem fer públic aquest dis­tan­ci­a­ment perquè això no ser­via per sumar esforços. Els havíem pres­si­o­nat perquè hi hagues­sin can­vis, però no ens n'hem sor­tit. M'ima­gino que ells, al final, també van que­dar escal­dats amb tot aquest tema».

—Per això aquest any no hi ha hagut premi Pre­si­dent Com­panys?

—«No teníem pres­su­post i al mateix temps la secre­ta­ria gene­ral de l'Esport va crear, sense con­sul­tar-nos, un premi simi­lar en les matei­xes dates. No vam dir res perquè vam pre­fe­rir no fer-ne sang».

—Llui­tar pel reco­nei­xe­ment inter­na­ci­o­nal com­porta un cost econòmic. En temps de crisi, el nou govern hi inver­tirà?

—«És un cost econòmic que el país ha d'assu­mir. La reper­cussió de tenir selec­ci­ons té un preu, tot i que és ínfim dins el pres­su­post glo­bal. Ara algu­nes fede­ra­ci­ons ja reco­ne­gu­des es tro­ben des­em­pa­ra­des i hi ha un cert des­con­ten­ta­ment. Va cos­tar molt que fos­sin reco­ne­gu­des i ara veuen que el seu esforç pot que­dar en no-res. Això el país no ho pot accep­tar».