Corfbol
“Corf... què?”
La selecció ha contribuït a difondre el corfbol a Catalunya, però encara és un esport estrany per a molts
La catalana de corfbol va ser la primera federació nacional a rebre el reconeixement com a membre de ple dret en la respectiva internacional (2005)
Des de l'estrena en un mundial el 1999 competeix amb normalitat
El corfbol apareix amb comptagotes en els mitjans de comunicació. La majoria de catalans no n'ha vist mai cap partit i bona part de la població el desconeix totalment o parcialment. “Corf... com?” “Corf... què?”, responen quan se'ls pregunta sobre aquest esport originat a Holanda al principi del segle passat i que actualment es practica arreu del món. A Catalunya va desembarcar als vuitanta. El 1980 es van crear els dos primers equips a Terrassa.
“Malauradament, encara hi ha molta gent que no el coneix. Segurament perquè no se'n fa una extensa cobertura mediàtica i perquè la federació no té prou recursos econòmics per impulsar campanyes de difusió efectives”, explica la presidenta de la Federació Catalana de Korfbol (FCK), Sílvia Mayo.
Però, encara que sembli mentida, el corfbol té un lloc assegurat en la història de l'esport català. La FCK va assentar un precedent encoratjador a finals de la dècada dels noranta, en plena efervescència de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, quan va ser acceptada com a membre provisional de la federació internacional (1997). Aquesta situació li va permetre debutar en competicions oficials. L'estrena es va produir a Austràlia i va superar les expectatives previstes amb una vuitena posició (1999). Tres anys després va millorar una posició en l'europeu que va organitzar. Va ser la darrera vegada que competia com a membre provisional, perquè el dissabte 30 d'octubre del 2005 l'assemblea general de la federació internacional va votar a favor de l'admissió de la catalana com a membre de ple dret, fins llavors cap organisme ho havia aconseguit. El resultat de la votació va ser de 37 vots a favor i cinc en contra, el sufragi va ser secret i, per tant, no es coneixen els països que es van oposar a la voluntat de la FCK. Un dia després, la selecció va celebrar l'èxit institucional amb una victòria al terreny de joc. Va batre Portugal i va ser proclamada campiona de l'europeu B, el triomf li va permetre guanyar-se la plaça per competir en l'europeu d'Hongria del 2006.
Així es va acabar la batalla extraesportiva de la catalana de corfbol i a partir d'aquest moment es va poder comportar com un organisme esportiu de qualsevol país normalitzat. És a dir, a promoure el corfbol, a vetllar pels interessos dels seus clubs afiliats i a buscar recursos econòmics perquè la selecció pugui continuar competint internacionalment. En els últims mesos, per exemple, la FCK ha hagut de moure cel i terra per recaptar els diners per finançar el desplaçament i l'estada de l'equip nacional a la Xina, on participarà en el mundial que començarà el 27 d'octubre a Shaoxing. Finalment, va obtenir els diners gràcies a un seguit d'iniciatives i a la intermediació de la plataforma pro seleccions que va aportar la quantitat econòmica que faltava per finançar l'expedició (20. 000 euros).
A la Xina sense complexos
La selecció catalana ha treballat molt en els últims anys per créixer esportivament i afronta la cita amb la intenció de superar la novena posició que va obtenir en l'últim mundial i, de fet, no descarta plantar cara a les millors seleccions. En l'europeu de l'any passat ja va demostrar la millora qualitativa signant la cinquena posició i ara s'ha proposat classificar-se per a les semifinals. Encara que és conscient que haurà de recórrer molt camí per estar a l'altura de potències com l'holandesa, el país amb més tradició i que ha dominat amb una autoritat insultant totes les competicions internacionals. No en va, la federació holandesa té unes 100.000 llicències, mentre que a Catalunya n'hi ha poc més d'un miler, a banda de les escolars, que tampoc engreixen gaire la xifra.
Els precedents més recents de la catalana conviden a l'optimisme. Aquest setembre s'ha convertit en campiona del 4 Nacions, en un dels últims tests abans de la cita mundialista. La selecció va guanyar els tres compromisos que va disputar contra rivals de categoria com Rússia (23-17), Alemanya (14 -13) i Anglaterra (20-14).
La progressió del corfbol català també s'observa en les categories inferiors i en les competicions de clubs. Catalunya sub-23 va obtenir el cinquè lloc en l'últim mundial, mentre que el CK Vacarisses va participar en l'última fase final de l'Europa Cup per tercer cop i l'Assessoria Vallparadís té tres títols de l'Europa Shield a les vitrines, el darrer conquistat la temporada passada.
L'èxit de la retroalimentació
Des de l'acceptació de la catalana de corfbol, dinou federacions esportives nacionals més han estat reconegudes en l'àmbit internacional. La darrera a aconseguir-ho va ser la de dards, el 20 de setembre passat.
Si bé és cert que la FCK va obrir una escletxa, també és veritat que el corfbol s'ha beneficiat molt de la lluita per tenir seleccions catalanes oficials. Aquesta voluntat li ha permès obtenir recursos d'organismes com la plataforma pro seleccions i al mateix temps gaudir d'un seguiment especial, encara que escàs, pel fet de lluir el nom de Catalunya a l'estranger. Ara per ara, el corfbol té aquest mèrit i al mateix temps la llosa de la responsabilitat. Potser, en una hipotètica normalitat, esports com el futbol haurien acaparat tota l'atenció en detriment d'esports amb menys seguidors. “Els resultats de la selecció catalana són, sense cap dubte, la nostra millor carta per fer soroll i tenir més ressò mediàtic i social”, reconeix Mayo.
La presidenta també s'enorgulleix d'altres valors que defensa el corfbol, com la cooperació en contraposició a l'individualisme i el respecte, que li han servit per promoure'l en àmbits com ara l'escolar, l'altra via de difusió en la qual treballa la FCK i que ha donat els seus fruits. No cal oblidar que és l'únic esport mixt. Els equips els integren quatre homes i quatre dones.