Defensors del prestigi del nord

Tunísia no ha vin­gut de vacan­ces a Bar­ce­lona. Al con­trari. L'estadi olímpic aco­llirà la penúltima prova del con­junt que diri­geix Sami Tra­belsi abans de la gran cita del fut­bol africà, que aco­llirà el Gabon i Gui­nea Equa­to­rial a par­tir del 21 de gener. Un tor­neig que ja s'ha cobrat vícti­mes de renom com el Came­run, Sud-àfrica o sobre­tot Egipte. Els fara­ons han vist com s'esgo­tava una gene­ració que ha domi­nat el fut­bol del con­ti­nent amb elegància en l'última dècada, amb un estil asso­ci­a­tiu i harmònic que s'ha des­mar­cat amb èxit de l'exu­berància dels equips de l'Àfrica negra.

Tunísia té força paral·lelis­mes fut­bolístics amb Egipte. Tots dos dis­po­sen de com­pe­ti­ci­ons de lliga potents, de les millors del con­ti­nent, amb clubs de gran massa social com l'Éspérance de Tunis o l'Étoile du Sahel i fer el salt a Europa no sem­pre és una urgència per als seus fut­bo­lis­tes. Una fac­tor que resta visi­bi­li­tat mediàtica al món occi­den­tal, però que ajuda a cohe­si­o­nar un grup. Egipte ha estat cam­pi­ona de les últi­mes tres copes d'Àfrica gràcies a lle­gen­des com ara Hes­sam El-Hadary, Ahmed Has­san o Moha­med Abou­trika, però per sobre de tot perquè sem­pre va tenir més sen­tit col·lec­tiu que la resta. Un mirall en què es mira ara Tunísia, un com­bi­nat ben endreçat i amb bons fona­ments ofen­sius, que pot­ser no es carac­te­ritza tant per tenir grans pos­ses­si­ons de pilota, però sí per tre­nar acci­ons de mèrit a tres quarts de camp. Kha­led Korbi, mig­cam­pista de l'Espérance, posa força coherència en l'ori­gen de la jugada i, a l'ultim terç de camp, Tra­belsi aposta per fut­bo­lis­tes de bon pala­dar com ara Lam­jed Che­houdi, Ous­sama Dar­ragi, Yous­sef Msakni o Saber Khe­lifa, tots ben dotats tècni­ca­ment i amb bona tendència a asso­ciar-se.