Seleccions

Front comú per recórrer la sentència del Constitucional

Política esportiva. La presidenta del Parlament rep la plataforma i li ofereix treballar conjuntament per fer respectar la llei de l'Esport i el TAS

Res­pon­dre a la sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal que reco­neix el dret de les selec­ci­ons cata­la­nes a com­pe­tir inter­na­ci­o­nal­ment sem­pre que no hi hagi l'espa­nyola pel mig. Aquest va ser l'eix de la tro­bada d'ahir entre la pre­si­denta del Par­la­ment, Núria de Gis­pert, i la Pla­ta­forma Pro Selec­ci­ons, Espor­ti­ves Cata­la­nes repre­sen­tada pel seu pre­si­dent, Xavier Vinyals, i el vice­pre­si­dent, Manel Pardo.

Vinyals i Pardo van fer entrega a De Gis­pert d'un informe en què s'ana­lit­zen les pos­si­bles vies de res­posta. Dins de la juris­dicció espa­nyola ja no hi ha marge. Per tant, l'alter­na­tiva que es dibuixa amb més pre­cisió és la del Tri­bu­nal dels Drets Humans d'Estras­burg. Però alhora se'n vol fer partícip el TAS (Tri­bu­nal d'Arbi­tratge Espor­tiu), ja que la sentència del TC enva­eix un espai cor­res­po­nent a la juris­dicció espor­tiva i entra en col·lisió amb la del màxim tri­bu­nal espor­tiu mun­dial, que l'any 2008 va decre­tar que la Fede­ració Cata­lana de Bit­lles i Bow­ling té dret a ingres­sar en la fede­ració inter­na­ci­o­nal tot i que també hi és la fede­ració espa­nyola.

Recórrer a fora

La intenció de la pla­ta­forma és adreçar-se a instàncies inter­na­ci­o­nals per fer pre­val­dre la juris­prudència esta­blerta en l'àmbit espor­tiu per la sentència del TAS del 2008. El procés tindrà el suport, coor­di­nació i col·labo­ració dels ser­veis jurídics de la cam­bra cata­lana. El Par­la­ment, però, com a ins­ti­tució de l'Estat, no pot pre­sen­tar el recurs con­tra una altra ins­ti­tució de l'estat (en aquest cas, el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal). El ter­mini per pre­sen­tar-lo és de sis mesos.

La sentència del TC espa­nyol va donar res­posta a un recurs del PP con­tra la llei de l'Esport de Cata­lu­nya, que al·ludia a l'apar­tat que diu: “Les fede­ra­ci­ons espor­ti­ves cata­la­nes de cada moda­li­tat espor­tiva són les repre­sen­tants del res­pec­tiu esport fede­rat català en els àmbits supra­au­tonòmics.” Atès que la llei va ser apro­vada pel Par­la­ment, fruit d'una ini­ci­a­tiva legis­la­tiva popu­lar amb 521.000 adhe­si­ons, era relle­vant tro­bar la com­pli­ci­tat de la ins­ti­tució. De Gis­pert va estar d'acord a tre­ba­llar con­jun­ta­ment per bus­car meca­nis­mes per defen­sar la llei.

La pre­si­denta del Par­la­ment també va ofe­rir a la pla­ta­forma la pos­si­bi­li­tat de dema­nar una com­pa­rei­xença davant la comissió d'esports del Par­la­ment. No s'ha deci­dit si el for­mat serà aquest o el d'una reunió indi­vi­dual amb cada for­mació política. Paral·lela­ment, la pla­ta­forma posarà en marxa altres actu­a­ci­ons fora de l'àmbit ins­ti­tu­ci­o­nal per tro­bar més suports.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)