Seleccions
Entrevista a Johan Cruyff
Seleccionador de Catalunya
“Em quedo amb el compromís: aquí tothom juga per un sentiment”
Johan Cruyff dirigirà avui el seu últim partit amb Catalunya satisfet amb els resultats i amb com s'ha projectat la selecció a escala internacional
Marxa perquè té 65 anys i creu que és l'hora que hi hagi un relleu al timó de la selecció
M'agrada ser amo de les meves decisions i entenc que els catalans, en alguns aspectes, també: si la gent es queixa és que hi ha coses que no quadren
La victòria contra l'Argentina en el meu debut és el millor reflex que Catalunya podria competir a un nivell molt alt [en l'àmbit oficial
Ho deixo perquè tinc 65 anys, he complert amb el compromís que tenia amb mi mateix i és hora que vingui algú nou
Estic satisfet: els resultats i la bona trajectòria del Barça han repercutit i s'ha potenciat la selecció a escala internacional
El partit d'aquest vespre a Cornellà-el Prat tancarà un cicle de poc més de tres anys en què Johan Cruyff (Amsterdam, 25-04-1947) haurà estat seleccionador de Catalunya. Després de quatre partits, doncs, un dels grans referents del futbol mundial de tots els temps s'acomiadarà de la banqueta catalana i deixarà lloc a un altre entrenador. El tècnic holandès, això sí, marxa amb la cara ben alta, perquè explica que ha complert amb el propòsit que s'havia marcat: donar una dimensió més internacional al futbol català i, de retruc, complir amb un compromís que havia adquirit amb ell mateix després de tants anys d'arrelament a Catalunya. Cruyff, a més, diu adéu sorprès amb un aspecte: la il·lusió amb què els cracs de casa nostra accepten vestir la samarreta de Catalunya quan se'ls selecciona. I això que encara no ho poden fer de forma oficial.
Ara tancarà una etapa de quatre partits al capdavant de la selecció catalana. Quina valoració en fa?
Dirigir Catalunya ha estat un plaer, perquè aquestes cites són partits diferents en molts aspectes. Amb la selecció catalana, tots els futbolistes volen jugar per orgull, perquè els agrada estar presents. Tot això reflecteix molt bé quin és el seu sentiment per Catalunya, i crec que és un detall importantíssim.
Amb què es queda d'aquest cicle? Veig que parla molt del compromís...
És que em quedo amb això sense cap mena de dubte. Aquí tothom hi ve perquè vol, no hi ha diners ni res semblant, tan sols sentiment.
Quan va anunciar que marxava, va dir que estava orgullós perquè havia tornat a Catalunya part del que li havia donat. Vostè també té aquest compromís i se sent ben català...
Sí, si no, no viuria aquí, amb tot el que això comporta. I he de remarcar que estic molt satisfet, perquè dirigir la selecció era una cosa que feia temps que volia fer i al final ho he pogut dur a terme.
Vivint aquí, com veu el moment actual, en què la major part del país reclama el dret a decidir?
Sóc holandès i no hi penso gaire. Això sí, en l'aspecte personal, sempre faig el que crec convenient i, tot i que em deixo assessorar, m'agrada ser amo de les meves decisions...
Entén, llavors, que Catalunya vulgui ser mestressa de les seves decisions?
Almenys en algues coses, perquè fa quaranta anys que visc aquí i fa quaranta anys que Catalunya es queixa. Tot això vol dir que hi ha alguna cosa que, per a la majoria de gent, no quadra. S'ha de buscar alguna solució, i jo sóc partidari d'arreglar les coses.
L'esport i el futbol, en tot cas, són bones eines per projectar Catalunya al món...
I tant! Per aquesta raó fem els partits de Nadal. A més, en els últims anys, amb la trajectòria del Barça i resultats tan bons com la victòria que vam aconseguir contra l'Argentina, hem fet un pas endavant a l'hora de donar a conèixer Catalunya a escala internacional.
La selecció no està reconeguda oficialment, però quin potencial creu que tindria?
El resultat de fa tres anys contra l'Argentina (4-2) és el millor reflex per veure que podria competir a un nivell molt alt. I sense afegir-hi ningú, perquè ara imagina't que Catalunya nacionalitza Leo Messi, Andrés Iniesta o algun jugador més, llavors seria un bloc potentíssim! [riu].
Parlant de Leo Messi. Vostè va ser una icona en els anys setanta i ara ell és el gran referent. No sé si em podria dir alguna cosa que no hagi dit ja ningú...
És únic. És un jugador que domina perfectament la tècnica, la jugada, és golejador i també assisteix bé. Ho reuneix tot i és el millor per aquesta raó. I això que n'hi ha d'altres, de futbolistes molt bons, com ara Ronaldo, que té molta qualitat; Xavi, que té un do per al futbol, o Iniesta. Messi, però, és particular.
Hem parlat de la marca Catalunya. En l'àmbit futbolístic està molt vinculada a la marca Barça, que està vivint una època daurada. Per la part que li toca, està satisfet amb com estan funcionant les coses?
Sí, i el bonic de tot plegat és que nosaltres vam iniciar un projecte, però després s'hi ha donat continuïtat amb gent de la casa. Vaig venir jo i després s'han anat succeint entrenadors i membres del cos tècnic que han treballat amb mi: Frank Rijkaard, Pep Guardiola, Tito Vilanova o, aquests dies, Jordi Roura. És una cosa contínua i que funciona.
Aquest Barça, precisament, està marcant una època. Creu que la generació actual ha format el millor equip de la història?
El que és clar és que és el millor bloc del món en l'actualitat. El Barça és pura tècnica, i a mi sempre m'han agradat els equips tècnics. Això sí, cada etapa històrica té un equip que està per sobre dels altres: en els seixanta i els setanta era el Bayern, després també ho va ser l'Ajax i ara tenim la sort que el Barça ha agafat aquest paper; cal que ho valorem. No m'agrada fer comparacions, ni que em diguin que no ho faig perquè estic gelós. Com he de sentir gelosia d'un Barça que està funcionant tan bé?
Parlem de nou del seu pas per la banqueta de la selecció catalana. Per què ho deixa?
Perquè tinc 65 anys, he complert amb el compromís que havia adquirit amb mi mateix i crec que ara és el moment de deixar-ho. És l'hora que vingui un altre entrenador.
El president de la FCF, Andreu Subies, buscarà segurament un tècnic de perfil federatiu, tot i que no amaga la il·lusió que Guardiola agafi el seu relleu. Com ho veu?
Hi ha molts noms possibles i caldrà mirar si és possible. Jo tinc 65 anys i vaig ocupar el càrrec tres anys enrere. Guardiola, en canvi, en té 41 i la situació no es pot comparar. S'ha de deixar que les coses segueixin el seu curs natural, en Pep seria un bon seleccionador, però és molt possible que li sorgeixin també més compromisos.
Ara acaba una etapa. Quin comiat li agradaria tenir?
Sobretot espero que l'estadi s'ompli, que el partit sigui divertit i que acabi amb victòria de Catalunya. També és molt important que cap jugador no se'ns lesioni.
El seu adéu serà contra Nigèria. Què ens pot dir del rival?
És un bloc molt fort. Molt més del que pensem. Cal tenir en compte que enguany hi ha copa d'Àfrica un altre cop i per a ells és molt important, perquè el vencedor es presentarà a la copa Confederacions. Aquesta gent vindrà a Cornellà-el Prat disposada a plantejar un partit amb molta intensitat. Per Nigèria, aquesta no serà pas una cita festiva.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.