El final d'un cicle memorable

Cata­lu­nya ama­teur va que­dar a tan sols un pas de la glòria en la fase final de la copa de les Regi­ons, en què va dei­xar esca­par el títol en els penals con­tra el Vèneto. Dit així, en calent, pot sem­blar que la fase final de la com­pe­tició hagi estat una decepció. Si es mira el bagatge de la selecció en pers­pec­tiva, però, la cosa can­via. Dis­sabte pas­sat, el con­junt català va tan­car amb el sub­cam­pi­o­nat un cicle memo­ra­ble, en què els de Toni Almen­dros van fer història en dues oca­si­ons: van ser pro­cla­mats cam­pi­ons esta­tals per pri­mera vegada i van arri­bar a la fase final, un pri­vi­legi que tan sols han tin­gut vuit blocs.

Només un procés impre­vi­si­ble com el dels penals va dese­qui­li­brar en la final. I ho va fer d'una manera injusta, ate­sos els pre­ce­dents. Cata­lu­nya es va plan­tar en el par­tit deter­mi­nant després de dos anys d'ale­gries, en què va comp­tar gai­rebé tots els seus enfron­ta­ments per victòries. L'equip ama­teur, de fet, va viat­jar al Vèneto havent gua­nyat tots els duels que havia dis­pu­tat des que la com­pe­tició va començar, a finals del 2011. Un cop en la fase final, la bona línia va con­ti­nuar i els de Toni Almen­dros tan sols van dei­xar esca­par la victòria en dues oca­si­ons: el segon par­tit (2-2) i la final (0-0). En el cara o creu con­tra el Vèneto, de fet, la selecció va que­dar sense mar­car per pri­mera vegada en els onze enfron­ta­ments que havia dis­pu­tat, una llosa que va aca­bar sen­ten­ci­ant la qua­dri­bar­rada.