Selecció catalana
El 14, a l'esquena
El tècnic holandès va descobrir Gerard López amb només onze anys per portar-lo al Barça i ara li toca al granollerí succeir-lo a la banqueta del combinat nacional
Gerard va iniciar una carrera molt prometedora però que va quedar enfosquida pel seu pas pel Camp Nou en la segona etapa
Abraçades amb jugadors del Barça abans de començar una entrevista a la televisió, moltes aparicions en la primera línia mediàtica i un constant contacte amb l'elit del futbol. Tot això ha obert les portes a Gerard López Segú (Granollers, 1979) de la banqueta de la selecció catalana. Succeirà Johan Cruyff, un home que va marcar els inicis de la seva carrera com a jugador i que també ho fa en la incipient carrera com a tècnic. El Flaco el va dur al Barça juntament amb una generació irrepetible de jugadors granollerins i ara Gerard, que de jugador sempre va dur el 14 com a homenatge, segueix els seus passos a la banqueta de la selecció catalana absoluta. Onze anys només tenia Gerard quan Johann Cruyff i Tonny Bruins Slot, entrenador i ajudant del Barça aleshores, es van enamorar d'ell en un partit amistós i se'l van emportar al Barça. Aquell era el millor Granollers que ha vist mai la ciutat vallesana en alevins. Allà Gerard va començar una carrera que va acabar prematurament.
Amb disset anys va enlluernar la segona divisió en un Barça B on va acabar la temporada 1996/97 amb deu dianes. En vista que el Barça no apostava per ell en el primer equip en una etapa molt convulsa en el conjunt blaugrana, el seu germà el va començar a moure i va trobar lloc al València, que el va cedir a l'Alavés. Jorge Valdano es va obsessionar amb aquell noi que dominava el joc aeri com pocs, amb una tècnica exquisida; un ganivet arribant des de la segona línia. Totes aquestes característiques les va saber explotar perfectament amb vint anys en un dels millors València que es recorden. Aquell equip dirigit per Héctor Cúper és recordat per haver arribat a la final de la Champions, per haver-se classificat tercer en la lliga i per haver fet la guitza al Barça moltes vegades.
Torna a casa
Però Gerard, quan va acabar l'any, va picar l'ullet al club de la seva vida i va descartar ofertes de mig Europa per una de multimilionària a Barcelona. Com a blaugrana, però, va descendir de l'elit europea cap als inferns del futbol. Poc protagonisme i la motxilla del cost del seu fitxatge (3.400 milions de pessetes) van marcar els cinc anys de contracte que va complir. De Catalunya cap a Mònaco, on una lesió el primer any i la mort del seu germà Sergi el segon li van fer rescindir el contracte. De França cap a la primera divisió estatal, al Recreativo, on les divuit aparicions i dues titularitats van ser massa poc perquè algun equip de l'LFP es tornés a fixar en ell. Va acabar trobant lloc al Girona, amb la segona volta començada (2009). Els d'Agné es van salvar, Gerard va fitxar per tres anys però va acabar tornant a rescindir el contracte i condemnat a una retirada inesperada amb 31 anys. Des que es va retirar, no ha deixat d'aparèixer en mitjans com a analista tècnic. Ara, amb 34 anys, se li obre la porta de la selecció. Seguint la petjada de Cruyff.