Els somnis interromputs

Si algú pre­guntés quina ha estat la selecció que més ha cres­cut als últims anys en l'àmbit mun­dial, qual­se­vol res­posta que no fos la de Cap Verd seria errònia: aquest arxipèlag situat a l'oest africà, amb una població que amb prou fei­nes supera el mig milió d'habi­tants, creix a un ritme estra­tosfèric. Ha pas­sat en poc més d'una dècada de ser la 182a selecció del rànquing FIFA (l'any 2000) a la seva actual 39a posició, i és el cinquè millor equip africà del rànquing.

Cap Verd es va inde­pen­dit­zar de Por­tu­gal a finals de la dècada dels setanta, després de cinc segles d'ocu­pació. La influència por­tu­guesa hi va dei­xar empremta pel que fa a l'idi­oma, els cos­tums i, com no podia ser d'una altra manera, el fut­bol. Una bona part dels grans talents sor­gits a Cap Verd han fet car­rera espor­tiva a la lliga por­tu­guesa. Altres com­po­nents de la selecció són nas­cuts a Por­tu­gal i han apro­fi­tat la seva ascendència cap­ver­di­ana per jugar par­tits inter­na­ci­o­nals. Gai­rebé tots els tau­rons blaus –sobre­nom amb el qual es coneix els juga­dors de Cap Verd– estan mili­tant en equips euro­peus de pri­mera divisió i això, lògica­ment, és un avan­tatge en qüestió de con­trol i de pro­fes­si­o­na­li­tat.

El selec­ci­o­na­dor naci­o­nal és un home pecu­liar. Lucio Antu­nes, a diferència de la majo­ria de selec­ci­o­na­dors a l'Àfrica, és autòcton. Con­ver­tit ja en ídol naci­o­nal, Antu­nes ha for­mat un equip que aposta pel bon tracte de la pilota, la tri­an­gu­lació ale­gre al cen­tre del camp i un atac prou agres­siu.

A prin­ci­pis del 2013, Cap Verd va par­ti­ci­par en la seva pri­mera copa d'Àfrica. Va impres­si­o­nar amb un fut­bol des­ca­rat i atrac­tiu. Va arri­bar als quarts de final i, sobre­tot, va demos­trar que havia arri­bat a l'elit del fut­bol africà per que­dar-s'hi. Calia, doncs cen­trar-se en la fase de grups prèvia al mun­dial del 2014. Àfrica té cinc pla­ces per al mun­dial i la lluita per acon­se­guir-ne una és sal­vatge. Doncs bé, Cap Verd com­par­tia grup amb Gui­nea Equa­to­rial, Sierra Leone i Tunísia. A la ter­cera jor­nada, Cap Verd va per­dre a Malabo con­tra Gui­nea Equa­to­rial. El local Emi­lio Nsue havia debu­tat amb un trio de gols, però encara no tenia la docu­men­tació en regla. Per tant, el tri­omf va ser per Cap Verd als des­pat­xos. En aquell par­tit con­tra Gui­nea Equa­to­rial, Varela va ser expul­sat i, tot i haver anul·lat el resul­tat, la FIFA va dir que les san­ci­ons s'havien de res­pec­tar de cara als pro­pers par­tits. De manera que l'ali­ne­ació del cen­tral en el següent par­tit con­tra Tunísia va resul­tar inde­guda. Varela no hau­ria d'haver jugat, així que la selecció va per­dre als des­pat­xos el que havia gua­nyat als des­pat­xos. Per tant, Cap Verd, que s'havia clas­si­fi­cat per dis­pu­tar l'eli­mi­natòria defi­ni­tiva, es va que­dar a només dos par­tits de dis­pu­tar un mun­dial per pri­mera vegada en la seva història. Ale­gria que s'esva­eix. Som­nis inter­rom­puts.