Contundent, clar i català

Cesc, Piqué, Ser­gio García, Bojan, Ser­gio Bus­quets, Jordi Alba... L'afició que ahir va acla­mar aquests fut­bo­lis­tes men­tre des­fi­la­ven per l'estadi olímpic amb la samar­reta qua­dri­bar­rada, en la pre­sen­tació de gala abans del duel con­tra Cap Verd, va somiar segu­ra­ment a veure'ls un dia en un altre par­tit, en un esce­nari dife­rent, en cir­cumstàncies ofi­ci­als. Si Cata­lu­nya fos un país nor­mal tin­dria una selecció nor­mal, que faria par­lar –i molt– en qual­se­vol com­pe­tició inter­na­ci­o­nal. Aquest és l'anhel de les 20.700 ànimes que es van com­bre­gar ahir al ves­pre a Montjuïc. Un desig que mili­ons de cata­lans i cata­la­nes, que el 9 de novem­bre del 2014 res­pon­dran “sí i sí” a les urnes, com­par­tei­xen.

Amb gai­rebé tan­tes este­la­des com espec­ta­dors, de seguida va que­dar clar que el par­tit d'ahir trans­cen­deix l'esport i va més enllà. El for­mat, però, no enganxa i la res­posta de públic que hi va haver a l'estadi Lluís Com­panys va ser força fluixa, bas­tant per sota de la d'altres anys. Tot i el moment únic que viu Cata­lu­nya com a nació, el nom del rival i la data no van aca­bar d'engres­car l'afició i l'ambi­ent al camp va ser més fred que en altres oca­si­ons. Això, però, no sig­ni­fica que no hi hagués gresca. Les qua­tre bar­res i l'estel van ser les pro­ta­go­nis­tes en un esde­ve­ni­ment ben cui­dat, que va pren­dre el relleu de tot el que s'ha vis­cut als car­rers dels pobles i les ciu­tats de Cata­lu­nya els últims mesos.

El clam per la inde­pendència es va sen­tir fort i va ser molt recur­rent. D'entrada, els juga­dors van anar sal­tant d'un en un a la gespa acom­pa­nyats d'un espec­ta­cle de llums i coets. Va ser la millor manera de fer entrar en calor els segui­dors i els matei­xos fut­bo­lis­tes, ja que el fred, com també és tra­di­ci­o­nal, va ser un ele­ment més del par­tit de Nadal. Després, el bon joc de la selecció i, sobre­tot els gols, es van encar­re­gar de man­te­nir l'ambi­ent viu i ani­mat.

De seguida va que­dar clar que la idea de Gerard el dia del seu debut com a selec­ci­o­na­dor era home­nat­jar la per­sona que va ocu­par el càrrec abans que ell: Johan Cruyff. I és que el gra­no­llerí va fer jugar els seus homes amb un 3-4-3 atre­vit i des­a­com­ple­xat. La decisió del tècnic va sig­ni­fi­car un gol mati­ner en con­tra, però després va rut­llar molt i molt bé.

A Cata­lu­nya li va ca cos­tar aco­blar-se i això ho va apro­fi­tar Cap Verd, que es va avançar en la pri­mera apro­xi­mació peri­llosa (9'). Dja­ninny va batre Kiko Casi­lla amb una rema­tada rasa apro­fi­tant una pre­cisa assistència de Garry. El 0-1 va glaçar les gra­des de l'estadi olímpic, però la selecció va deci­dir treure els seus galons i la seva reacció va ser ful­mi­nant i inqüesti­o­na­ble. Així, sis minuts després de la cla­te­llada ini­cial, Cata­lu­nya va empa­tar mit­jançant Ser­gio García, que va batre Vozinha a plaer, apro­fi­tant una pre­cisa cen­trada de Víctor Sánchez. L'ata­cant de l'Espa­nyol i capità de la selecció, però, s'havia des­per­tat amb fam i en volia més. Un gol no li ser­via per saciar-se. La segona diana, doncs, no va tri­gar gens ni mica a caure. De fet, va arri­bar men­tre la gent cla­mava per la inde­pendència, en el minut 17. En aquesta ocasió, l'ata­cant blanc-i-blau va tor­nar a superar el por­ter de Cap Verd sense cap opo­sició, apro­fi­tant un con­tra­a­tac excel·lent­ment conduït per Bojan, que el va assis­tir. La selecció anava acce­le­rada i era qüestió d'un parell de minuts que marqués el ter­cer gol del ves­pre. En aquesta ocasió, Ser­gio García i Bojan es van inter­can­viar els papers, i el del Bon Pas­tor va assis­tir el de Linyola, que sol sucar i ho va tor­nar a fer. Era el minut 19 i, amb la victòria ja encar­ri­lada, tocava pas­sar's-ho bé. A la gespa i també a les gra­des. Cata­lu­nya, això sí, va tenir un ensurt en el 24, després que Pla­tini fallés quan estava com­ple­ta­ment sol davant Kiko Casi­lla. D'altra banda, Piti gai­rebé se suma a la festa, però va rema­tar als núvols una per­fecta assistència de Ser­gio García (34'), en la dar­rera ocasió clara de la pri­mera part.