Aquest matí, ben d'hora, els divuit juga­dors que for­men la selecció cata­lana ama­teur aga­fa­ran l'auto­car direcció a Sego­via amb una idea entre cella i cella: com­pe­tir a Europa després del sub­cam­pi­o­nat de l'estiu pas­sat al Vèneto. Per alguns d'ells això d'aga­far l'avió no seria res nou, però pre­ci­sa­ment per això hi ha fam. Repe­tir una experiència com la que van viure a Ucraïna i a Itàlia és un cara­mel molt dolç. També hi ha onze homes que no han jugat mai lluny de l'Estat amb la selecció i la moti­vació per a ells és igual­ment enorme. Sigui com sigui, per par­lar d'Europa cal anar a pams. Hi ha dos esculls a superar i la tasca no serà fàcil, ja que el marge d'error és ine­xis­tent.

Pri­mer caldrà superar Múrcia en la semi­fi­nal de demà, i, si aquesta pre­missa es com­pleix, després cal impo­sar-se Anda­lu­sia o Cas­te­lla i Lleó. D'argu­ments per a l'opti­misme n'hi ha un gra­pat, i el selec­ci­o­na­dor, Toni Almen­dros, va expo­sar ahir el més potent: “Estem en un cicle en què no hem per­dut ni un sol par­tit.” Els números són excep­ci­o­nals. Des de l'inici de l'ante­rior edició de la copa de les Regi­ons, Cata­lu­nya ha gua­nyat deu enfron­ta­ments i tres han aca­bat en tau­les. Vaja, que tret d'un empat que portés la selecció als penals –aquí hi ha el mal record de la final per­duda al Vèneto–, tots els pre­ce­dents valen.

El con­junt català, que després d'exer­ci­tar-se ahir al CAR de Sant Cugat avui durà a terme una última sessió –a les sis de la tarda, al mateix esce­nari de la semi­fi­nal de demà–, té molt clar que serà bàsic donar con­tinuïtat a la idea de fut­bol que l'ha dut a acon­se­guir els últims èxits. “Hem adqui­rit una iden­ti­tat pròpia, amb un 4-3-3 amb vocació ofen­siva, i no can­vi­a­rem”, va afir­mar ahir Toni Almen­dros, que ha ana­lit­zat el rival: “Múrcia és un equip fort que ha anat de menys a més i que s'ha con­so­li­dat com a bloc. Té molta velo­ci­tat i una bona mes­cla de vete­ra­nia i joven­tut. La selecció és com els equips de la zona: molt com­pli­cada.”