Íñigo alimenta el somni
Més a prop d'Europa. Catalunya amateur es classifica per a la final estatal després de vèncer Múrcia en la tanda de penals, en què el porter del Cornellà és clau aturant tres penes màximes
MÚRCIA2 (4)
catalunya2 (5)
El partit ja havia acabat. Els penals decidien i, després que els dos equips haguessin errat dues penes màximes, la classificació de Catalunya per a la final era als guants d'Íñigo. Aquella suor freda que només sorgeix quan la tensió pren el control dels músculs del cos, recorria les cares xopes dels 22 homes que hi havia sobre la gespa. La línia que separava l'èxit del fracàs la marcarien petits detalls i, gràcies a una espècie d'il·luminació que va fer que el seleccionador català confiés la titularitat a un expert en penals com Íñigo –el tècnic va explicar que això no entrava en els seus plans–, va sortir cara. El porter del Cornellà va fer el que seria un hat-trick a la inversa: aturar tres penes màximes, entre les quals la decisiva, fet que manté ben viu el somni de tornar a Europa. Catalunya és a la final estatal de la copa de les Regions i tan sols queda un escull, Andalusia.
Abans d'arribar a la tanda de penals, sempre aleatòria, els de Toni Almendros van empatar contra Múrcia en un partit intens però gris, en què la selecció catalana va ser incapaç de rematar el rival tot i tenir-lo a boca de canó en dues ocasions. La més clara, després que Josele aconseguís el 2-1 en el minut 91. Millor, impossible. Això sí, el neguit, la falta de rodatge com a conjunt i alguna desconnexió defensiva que no s'hauria de repetir en la final, van permetre a Múrcia fer el 2-2 en l'últim alè i jugar-s'ho tot a la carta dels penals. Per sort, el combinat de Felipe Cano tan sols estava allargant la seva agonia.
Alegria matinera
Quan no hi ha marge d'error es juga amb tensió, i això es va notar en els primers compassos, en què no es va veure gaire futbol. La inspiració, però, va somriure Catalunya tot just començar i la selecció es va avançar en el minut 8 gràcies a Padilla, que va culminar amb un precís xut des de l'eix de l'àrea una gran acció de Diego per la banda dreta. Tot i els nombrosos canvis que ha tingut aquest bloc, es va notar que Catalunya és gat vell en aquesta competició, i va jugar amb intel·ligència: va cedir la iniciativa a Múrcia i va buscar-ho amb calma. De fet, paciència és el que van necessitar els de Toni Almendros en un grapat d'ocasions, ja que el rival es va quedar a gust repartint llenya.
El futbol agressiu, això sí, no va servir per trencar la tendència. Almenys, en la primera part, ja que, després de la represa, Catalunya es va veure desbordada per la fam dels murcians. Així, després d'un parell de bones ocasions de Diego i Guzmán que haurien pogut ser la sentència, els de Felipe Cano van assetjar Íñigo i van empatar mitjançant Ginés (63'), que va batre el porter aprofitant un córner refusat de la pitjor manera possible per la rereguarda catalana. Llavors van arribar els pitjors minuts de l'equip de Toni Almendros, que va ser sotmès per un rival que anava amb una marxa més. Això sí, quan tot es veia més fosc, ja en el temps afegit, Josele va avançar de nou Catalunya culminant, amb molt de suspens, una bona jugada de Pedro Bilbao, que va recuperar una pilota a la banda. Era el minut 91 i, si l'avantatge s'administrava bé, la victòria no s'escaparia. Els catalans, però, en comptes de jugar amb seny, van jugar amb foc i es van acabar cremant. Així, dos minuts després, Andrés va tornar a empatar aprofitant un altre cop la falta de contundència al darrere.
La història a partir de llavors és ja ben coneguda: l'ahir porter suplent, Segovia, va dir a Íñigo abans de la tanda: “Tu tranquil que aturaràs tres penals.” Dit i fet, el seu company volia ser el protagonista i no el va decebre.
ELS VESTIDORS
CATALUNYA: Íñigo, Márquez, Cano, Borges, David López, Guzmán, Putxi, Padilla (Álex Fernández, 69'), Canadell (Pedro Bilbao, 74'), Josele i Diego (David Jiménez, 58'). MÚRCIA: Cristian, Fran, Maylan, De Soto, Carlos, Chema, Xavi, Borja (Ginés, 46'), Andrés, Álex (Carmelo, 60') i Salva. GOLS: 1-0 (8') Padilla. 1-1 (63') Ginés. 2-1 (91') Josele. 2-2 (93') Andrés. Penals: Marca Borges; marca Andrés; falla Cano; falla Carlos; marca Putxi; marca Xavi; falla Álex Fernández; marca Salva; marca Guzmán; falla Chema; marca David López; marca De Soto; marca David Giménez; i falla Ginés. ÀRBITRE: Cid Camacho. T.G.: a Putxi, de Catalunya; i a Cristian, Salva, Xavi, Álex i Andrés, de Múrcia. T.V.: al seleccionador català, Toni Almendros (87'). PÚBLIC: uns 100 espectadors.Toni Almendros veu la vermella
Toni Almendros, que ahir va allargar un partit més la seva gran ratxa d'imbatibilitat amb Catalunya –ja són catorze enfrontaments–, no podrà dirigir el partit decisiu contra Andalusia des de la banqueta. I és que ahir va ser expulsat per protestar a l'àrbitre una acció en què el porter rival, Cristian, hauria hagut de veure la vermella per haver tallat una jugada amb les mans fora de l'àrea. “L'expulsió era clara i l'àrbitre va corrompre totalment el reglament. És el primer cop que m'expulsen”, va detallar el seleccionador.
Andalusia, rival en la final
Catalunya jugarà demà, a les dotze del migdia, la final estatal contra la selecció andalusa, que ahir va superar els amfitrions (Castella i Lleó) per la mínima. El conjunt blanc-i-verd en va fer prou amb un gol matiner de José Luis (19') per imposar-se. Això sí, tot i la victòria, Andalusia va patir de valent, ja que els locals van acaparar les millors ocasions de perill. Per preparar aquest partit, la selecció catalana farà avui una sessió d'entrenament a la mateixa hora del matx (12 h) i al mateix escenari: La Albuera, a Segòvia.