La majo­ria de nosal­tres estem molt expo­sats a l'opinió pública. A més, hi ha el tema del patro­cini i la pos­si­bi­li­tat de jugar en un futur per a Espa­nya. A molts els fa res­pecte que els puguin rebut­jar per haver-se mani­fes­tat a favor de la inde­pendència.

El ten­nis és un esport en què nor­mal­ment hi ha molts diners en joc. Jo penso que hau­ria d'anar sepa­rat, perquè el fet de mani­fes­tar-te no vol dir que facis la teva feina millor o pit­jor. Però força gent té molta por que això l'afecti pro­fes­si­o­nal­ment, que un selec­ci­o­na­dor no el con­vo­qui i que un tor­neig no el con­vidi per aquest motiu, que tin­guin mala imatge i això els faci per­dre diners. Sap greu que sigui així, perquè són coses total­ment dife­rents. Tu pots mani­fes­tar el que sents, si vols ser inde­pen­den­tista o no. En prin­cipi, som en un país on exis­teix la lli­ber­tat d'expressió, però els espor­tis­tes estan molt cohi­bits encara.

Una amiga meva em va pas­sar l'enllaç. El vaig lle­gir i em vaig enfa­dar molt. Sem­pre havia sen­tit crítiques en l'àmbit per­so­nal, de com­pa­nyes ten­nis­tes i d'altra gent del món del ten­nis, però públi­ca­ment no me n'havien fet mai cap. Em vaig enfa­dar i no sabia què fer. Mol­tes vega­des ens ho guar­dem per a nosal­tres, ens guar­dem aques­tes crítiques i callem. Vaig pen­sar que jo no havia de callar, i volia reba­tre l'autor. Tinc dret a mani­fes­tar-me, però sent espa­nyola també tinc tot el dret del món a jugar per a Espa­nya. Estic en la mateixa posició que una anda­lusa, una basca i qual­se­vol com­pa­nya de la resta d'Espa­nya. Per aquest motiu, vaig escriure una carta pública i la veri­tat és que em vaig que­dar molt des­can­sada.

Exacte. Aquest senyor deia que si jo em sen­tia inde­pen­den­tista no podia jugar per a Espa­nya, i jo penso que són coses com­pa­ti­bles com­ple­ta­ment. Jo sé que hi ha hagut juga­dors cata­lans que són inde­pen­den­tis­tes, que no ho han fet públic i que han jugat amb la selecció espa­nyola, i no ha pas­sat res. No penso que sigui incom­pa­ti­ble.

No, no, res de res. També és veri­tat que en aquell moment, de la inde­pendència, no se'n par­lava tant. Fa bas­tants anys i tam­poc ningú em va pre­gun­tar què en pen­sava. Pot­ser ara si em cri­des­sin sor­ti­ria algun peri­o­dista pre­gun­tant-m'ho i jo diria exac­ta­ment el que penso, però sen­ti­ria força crítiques, segur. No crec que hàgim de dei­xar de mani­fes­tar-nos perquè hi hagi gent molt tan­cada en aquest sen­tit. És la meva opinió i el meu dret, no estic fent res mala­ment. Si ho cri­ti­quen o no, és una cosa que no puc con­tro­lar i no per això dei­xaré de ser com sóc.

La meva par­ti­ci­pació per a Espa­nya en la copa Fede­ració va ser en un par­tit de dobles. Però sí que en els Jocs Medi­ter­ra­nis he jugat per a Espa­nya i em van posar l'himne espa­nyol quan vaig gua­nyar. Jo, quan vaig pel món, dic que sóc cata­lana i que sóc espa­nyola. Jo, en part, em sento espa­nyola, però això no fa que senti els colors quan gua­nyo un tro­feu amb Espa­nya. Sento molt més els colors de Cata­lu­nya. Tinc la meva part d'espa­nyola i tinc més afi­ni­tat amb una per­sona espa­nyola que amb una roma­nesa, per exem­ple, perquè par­lem un idi­oma i tenim una cul­tura en comú.

Sí, em va fer molta il·lusió, perquè havia estat lesi­o­nada un temps i no havia acon­se­guit la plena forma. En el Mas­ters d'Espa­nya la vaig tro­bar, vaig jugar con­tra les millors d'Espa­nya i vaig gua­nyar. Estic molt con­tenta, perquè això em va donar con­fiança per als tor­ne­jos següents.

M'han donat molta con­fiança, perquè vaig estar un temps parada després del Mas­ters. En aquests tor­ne­jos ITF vaig jugar con­tra gent molt jove, però em va anar bé per aga­far la forma. Vaig per­dre la final del pri­mer dels tres tor­ne­jos que vaig jugar, i això em va per­me­tre cor­re­gir errors i gua­nyar els dos següents. A més, em va per­me­tre sumar punts per gua­nyar algu­nes posi­ci­ons en el rànquing.

El meu rànquing de fa dos anys era entre les vui­tanta millors del món, el que passa és que vaig per­dre molts llocs per una lesió en un genoll. Ara vull tor­nar al top 100, tot i que l'objec­tiu prin­ci­pal no és tant acon­se­guir un bon rànquing com millo­rar dia a dia. Ara tinc un entre­na­dor que m'ha can­viat la filo­so­fia i em diu que cada dia he de millo­rar en qua­tre camps: tècnic, tàctic, psi­cològic i físic. Si milloro això, els resul­tats arri­ba­ran.