“No entenc la gent que no vol la independència”

Sí, vam cele­brar la per­manència com un ascens. Va arri­bar un moment de la tem­po­rada que ens vèiem gai­rebé sen­ten­ci­ats. Ens hem de sen­tir molt satis­fets per haver-ho acon­se­guit després de tan­tes difi­cul­tats. Ha estat un any dur per coses que han pas­sat, pels can­vis d'entre­na­dor, per venir d'on veníem... El fet d'haver-ho tirat enda­vant en aquest tram final demos­tra que les coses s'han fet bé.

Ha estat més difícil que mai. Ha estat la tem­po­rada en què menys he par­ti­ci­pat, sobre­tot al final. Però és un apre­nen­tatge més, òbvi­a­ment un no pot dei­xar de banda l'edat que té i hi ha coses que han d'anar venint. Jo entenc que estava en dis­po­sició d'haver par­ti­ci­pat més, però com que jo no deci­deixo, sim­ple­ment inten­tava sumar. El meu objec­tiu era, sabent que era molt pos­si­ble que no con­tinués, dei­xar l'equip a 2a A. Ja no per mi, per currículum per­so­nal, sinó per la gent que es queda. Al final, allà he fet mol­tes amis­tats i hi havia gent que, si baixàvem, podia que­dar sense con­tracte.

Ara per ara, no dic no a res. A par­tir d'aquí estu­diaré les opci­ons que sur­tin i ho ana­lit­za­rem. No des­carto ni Cata­lu­nya, ni l'Estat ni mar­xar a fora perquè, tal com estan les coses aquí, anar a l'estran­ger podria ser l'alter­na­tiva més bene­fi­ci­osa. Però no ho sé perquè s'ha de veure què surt i com surt.

Claríssima. Jo no puc enten­dre que hi hagi gent que vul­gui con­ti­nuar com estem. Fa poc em van fer una entre­vista per a una ràdio canària i em van dir: “Hem vist que estàs a favor que Cata­lu­nya s'inde­pen­ditzi. Estàs a favor de sor­tir d'Espa­nya?” I la meva res­posta va ser: “Esteu segurs que voleu con­ti­nuar a Espa­nya?” A mi em resulta estrany que hi hagi gent a favor de con­ti­nuar en aquesta Espa­nya. Em sem­bla increïble, però n'hi ha.

Sí, en totes les dis­cus­si­ons sem­pre defenso el mateix. Més enllà del sen­ti­ment i del naci­o­na­lisme, és un tema que és tan evi­dent que no entenc que hi hagi gent que no vul­gui la inde­pendència.

Ho puc enten­dre. És veri­tat que hi ha gent que té tanta reper­cussió mediàtica que, si diu alguna cosa, reben crítiques que volen evi­tar. Però, dit això, també és veri­tat que, diguis el que diguis, et cri­ti­ca­ran. Per això, ja posats, digues el que pen­ses. Com més en par­lem amb natu­ra­li­tat, que és com jo crec que se n'ha de par­lar, més aviat ho ven­ce­rem. La bar­rera s'ha tren­cat, però fins que gent de més pes no faci un pas enda­vant més difícil serà.

Penso que aquesta gent s'apun­tarà al carro quan ja ho tin­guem fet. El que passa és que també han de saber que, si real­ment desit­gen la inde­pendència, el fet que ells no facin el pas farà que costi d'arri­bar. Si ells fes­sin aquest pas i dones­sin una sen­sació de nor­ma­li­tat, ho faci­li­ta­rien tot, però jo no sóc ningú per dir-ho.

No, no, la típica broma que et fa algun com­pany quan sona l'himne i aques­tes històries, però jo sem­pre m'hi he sen­tit molt còmode. He vis­cut molt temps a Espa­nya i hi he estat molt a gust. És veri­tat que sem­pre notes que la gent no té gaire estima cap als cata­lans. He estat a llocs com ara Múrcia o Valla­do­lid, on no ens tenen gaire ben con­si­de­rats, però hi he vis­cut molt bé. El que passa és que sem­pre em feien el típic comen­tari de “No pare­ces catalán!”, com si els cata­lans fóssim mons­tres de dos caps. Però no tinc abso­lu­ta­ment res con­tra Espa­nya, me l'estimo, hi ha gent que m'estimo molt i els con­ti­nuaré visi­tant, que no pen­sin que, si ens inde­pen­dit­zem, dei­xa­rem de veure'ns i ens hau­rem d'enviar car­tes manus­cri­tes. No hi tinc res en con­tra, però sim­ple­ment crec que és el moment de ser inde­pen­dents i això ens por­tarà a tenir una millor relació.

Sí, la gent ho va veient. Però també n'hi ha d'altres que no ho veuen ni ho veu­ran perquè no ho volen. A aquesta gent no l'has de convèncer, el dia que s'ho tro­bin, què diran? És una cosa molt més sen­zi­lla del que volen fer veure. Aquesta gent entrarà en raó i amb aquells que no ho vul­guin accep­tar tam­poc no cal per­dre temps amb més expli­ca­ci­ons.

Va ser un sen­ti­ment molt espe­cial. Va ser con­tra el Bra­sil i l'Argen­tina, amb el Camp Nou ple. Jugant amb gent i con­tra gent que eren com­panys meus. Van ser dues experiències increïbles. Per exem­ple, en el par­tit con­tra el Bra­sil, quan jo debu­tava a la selecció, vaig com­par­tir habi­tació amb Cesc, que també hi debu­tava, i en tinc records molt bons, una de les experiències més grans que he tin­gut.

Penso que sí, i sobre­tot ens ajuda molt que en fut­bol tenim un nivell molt alt, la selecció cata­lana pot ser molt com­pe­ti­tiva. No sé si cos­tarà més o menys, però amb la inde­pendència tot això vindrà lli­gat.