Molt, perquè reflec­teix la feina de tota una tem­po­rada. La copa del món és com la lliga de fut­bol, són deu cur­ses i has d'estar més o menys bé a totes. Sí que és veri­tat que amb les poques diferències que hi ha hagut aquest any, pot­ser m'hau­ria agra­dat posar el colofó amb algun resul­tat millor, però no em puc quei­xar.

Ara estic par­ti­ci­pant en la copa del món de cur­ses de mun­ta­nya, en què vaig amb la selecció cata­lana, i l'objec­tiu és com­ple­tar el cir­cuit i aspi­rar als cinc pri­mers llocs. A l'hivern, una altra vegada la copa del món d'esquí de mun­ta­nya i inten­tar millo­rar cada any.

Jo em con­si­dero atleta de mun­ta­nya. Si hagués de dir alguna cosa, pot­ser diria esquia­dor perquè faig més cur­ses d'esquí. Però també és que de córrer no se'n poden fer més, perquè des­gasta molt. Si cor­res tot l'any, passa fac­tura.

Sí. Al final, si vas seguint les notícies, et dei­xen poques opci­ons. Tot i que al final pre­fe­ri­ries no haver de fer tanta tren­ca­dissa per solu­ci­o­nar el pro­blema, però et diuen “pro­va­rem un estat fede­ral”. És clar, ja m'agra­da­ria que ens dones­sin el con­cert econòmic, que ens dei­xes­sin d'empi­par amb la llen­gua... Però és clar que si Cata­lu­nya vol sobre­viure com una nació, com un país dife­rent, ha de tenir un estat. A part de ser, que ara ja som, hem de ser un estat. És evi­dent que l'Estat que tenim ara no pro­cura per nosal­tres.

No és una sola cosa i prou, és una suma de tot. Hi ha una cosa evi­dent que és la sen­ti­men­tal, la llen­gua i la cul­tura. Després hi ha una part econòmica, evi­dent. I després, també hi ha l'opor­tu­ni­tat de fer un estat com déu mana, més modern, com Ale­ma­nya, com França, com Àustria o com tots aquests països.

En el moment que dius una cosa, segur que no cauràs bé a tot­hom. No crec que ningú se senti ofès, perquè la meva posició no és anti­es­pa­nyola sinó cata­la­nista. A mi, que Espa­nya sigui un país que se'n surti i que els vagi bé, doncs em sem­bla per­fecte, com a França o Ale­ma­nya, per dir alguna cosa. Però que a nosal­tres ens dei­xin fer.

Evi­dent­ment, no ho trobo bé. Però segons qui­nes represàlies... Rebre insults pel Twit­ter? Si ets una per­sona pública gai­rebé va amb el sou. Perquè et pro­nunciïs d'una manera o una altra tens una beca o no, sí que estaríem d'acord que és total­ment injust. Ara, rebre crítiques pel Twit­ter o que la gent n'opini, doncs és el que hi ha. A una per­sona espa­nyo­lista no pots pre­ten­dre caure-li bé si et pro­nun­cies a favor de la inde­pendència.

Al final, una empresa pri­vada es basa en si la imatge d'aquell per­so­natge l'ajuda a ven­dre més o menys. Si aque­lla empresa cal­cula que el seu públic és espa­nyol i la posició d'un espor­tista que repre­senta aque­lla marca fa que ven­gui menys... Ara bé, si no és així i la raó per la qual l'empresa pren represàlies no és per una qüestió econòmica sinó ideològica o política, sí que ho trobo mala­ment. Però al final, un espor­tista patro­ci­nat ha de pro­cu­rar per aque­lla marca. De la mateixa manera que un posi­tiu per dopatge embruta la imatge de la marca, pot haver-hi empre­ses que pen­sin que es veu­ran per­ju­di­ca­des.

Sí, en el tema inde­pen­den­tista la cosa ha can­viat en els últims deu anys. Tenir una posició inde­pen­den­tista ara ven. Fins i tot, a alguna marca li pot interes­sar. Quanta gent hi ha a Cata­lu­nya que corre i fa esquí de mun­ta­nya? S'hau­ria de fer un estudi i veure quin per­fil polític tenen. Ara és una cosa que ven. Fa deu anys, cos­tava molt més.

El fet de veure't acom­pa­nyat i que pel fet de pro­nun­ciar-te d'una certa manera no passa res pot aju­dar molts espor­tis­tes a fer el pas. Jo ho faig perquè crec que no és un tema tabú i se n'ha de par­lar amb nor­ma­li­tat.

No, no, fins al moment no. Ara la manera de par­ti­ci­par en les millors com­pe­ti­ci­ons del món és a través de la selecció espa­nyola i és l'única opció que tenim. Però, vejam, jo pel pri­mer que corro és per mi mateix. Això que a vega­des surt que un espor­tista corre pel país... No, un espor­tista corre per ell, i després per les mar­ques. Al final, bus­ques el millor ren­di­ment. Els espor­tis­tes no arre­gla­rem el món, és altra gent qui ho ha de fer.

Per com­pe­tir ofi­ci­al­ment, hem de ser un estat. Amb les com­pe­ti­ci­ons amis­to­ses amb la selecció cata­lana ha pas­sat com amb tan­tes altres coses de l'estat de les auto­no­mies, que com que tot­hom s'ha afe­git al carro ha que­dat diluït. Això de les selec­ci­ons cata­la­nes està bé, però abans cal que tin­guem un estat. Són els fona­ments, després vindrà tota la resta.