Un espai de llibertat

Actualment, cap dels centres penitenciaris de Catalunya disposa d’un equip federat de bàsquet, tot i que aquesta és una demanda dels jugadors que ahir van formar part, durant unes hores, del CB Llibertat.

Un dels integrants d’aquest equip, Alejandro, de 40 anys, explicava que va començar a jugar de ben petit gràcies a les seves germanes grans i el bàsquet, encara ara, li és fonamental i una manera d’esvair-se. “M’agradaria poder fer com els de futbol, que juguen cada setmana quan tenen partit. Al poliesportiu de la Roca fem cinc contra cinc, però entre setmana cadascú s’entrena una mica al pati pel seu compte, no tenim una lliga de debò, m’agradaria que ens poguéssim federar perquè tenim prou jugadors per fer un bon equip.”

El jugador afegia que gràcies al bàsquet pot connectar amb una sensació de pau. “Et permet sortir de l’ambient hostil del pati de la presó, que és el més important. T’oblides de tot, fent esport desconnectes i no has d’aguantar l’estona del pati, que a vegades pot ser inaguantable... i costa estar-hi, allà. A més, el temps passa molt lent a la presó. Al carrer passa molt ràpid però aquí dins passa molt lentament i jugar per mi és llibertat, és estar en un altre món.”

Li passa una cosa similar a Mateos, de 22 anys. Fan del voleibol, ha canviat la pilota blanca per la taronja: “A dins és com un malson, el temps passa lent, però si fas activitats com aprendre o jugar a bàsquet estàs entretingut. Quan jugo em sento feliç, em sento més lliure, disperso el cap, m’oblido que estic a dins”. El jove subratllava que el bàsquet ha arribat a la seva vida per quedar-se. “Em queden 11 mesos per poder demanar el tercer grau. Quan surti vull trobar feina i m’agradaria jugar en algun equip!”, concloïa.