Enmig del caos i les penúries d’uns, sempre sorgeixen oportunitats per a altres que intenten aprofitar-les al màxim. I això és el que ha fet Selvi Clua en els darrers partits amb el primer equip del Girona. El migcampista nascut a Tarragona el 2005 –al gener farà 20 anys– ha irromput amb força en els esquemes de Míchel Sánchez oferint un rendiment més que òptim a la medul·lar, una demarcació en la qual tots els efectius del primer equip s’han lesionat aquest curs –Oriol Romeu, Yangel Herrera, Iván Martín i Jhon Solís–. El pivot del filial ha vist com en qüestió de setmanes acabava de convèncer del tot el seu entrenador i encadenava quatre titularitats en un parell de partits de primera –contra Las Palmas i el Leganés–, un de copa contra l’Extremadura i un de Champions. Va complir un dels somnis de qualsevol futbolista com és debutar a la Champions League i en un estadi mític a Europa com el Philips Stadion contra el PSV.

Selvi Clua ha demostrat tenir una personalitat i una maduresa fora del comú per a una persona de la seva edat, que juga en una demarcació de molta responsabilitat per oferir equilibri a l’equip en defensa i fluïdesa en la sortida de la pilota. Amb només 19 anys s’ha guanyat ser un recurs més en la línia del mig del camp mentre jugadors com Solís, que surt d’una lesió muscular important, o Yangel Herrera, de baixa fins al 2025, assoleixen el seu millor estat de forma –el colombià, sobretot, ho haurà de suar–. El tarragoní, que va fer la pretemporada amb el primer equip per segona vegada a les ordres de Míchel –va jugar estones de pivot, al lateral dret i de central per culpa de la falta d’efectius–, va començar la temporada competint amb el filial a tercera FEF i sent un dels cinc jugadors sub 20 que podia reforçar la plantilla de la UEFA Youth League (sub 19). Amb les lesions al primer equip, el tècnic de Vallecas el va reclamar en exclusiva en unes últimes setmanes ja sense Iván Martín ni Solís i amb un Yangel Herrera en perill de lesió –al final ha caigut amb Veneçuela–, a més de les exigències del calendari i el fet de jugar un partit cada tres o quatre dies.

El joc de Selvi ha meravellat a més d’un. Sense complicacions, al primer toc o fent alguna conducció quan podia i, fins i tot, intentant prodigar-se en atac o fent passades per trencar línies amb valentia, ha posat a la graella tots els elements que demana Míchel als seus jugadors al mig del camp. Treballador incansable, el futbolista ha anat cremant etapes en la seva trajectòria fins a arribar a debutar a l’elit –la campanya passada ja va sumar uns minuts a primera, precisament contra l’últim rival del Girona, el Getafe, a Montilivi en la segona jornada–. El migcampista va arribar al club blanc-i-vermell amb 16 anys per iniciar l’etapa de juvenil procedent del Nàstic, amb qui només va jugar un any, el darrer de cadet, i va fer una temporada brillant a divisió d’honor. Al conjunt grana, Selvi hi havia arribat procedent del Reus, on s’havia format des dels 11 anys. Fill de pare futbolista –Selvi Clua va ser jugador del Nàstic a principis dels noranta–, el jugador té un germà, Genís Clua, que juga a les categories inferiors del Barça.

Amb contracte fins al 30 de juny del 2026, el Girona, després del joc ofert, segur que treballa per renovar el jugador i donar-li una estabilitat contractual d’acord amb les qualitats que ha mostrat per així lligar-lo en curt i potser poder-lo convertir en una peça clau en la medul·lar per als propers anys.