L’exjugador internacional i entrenador d’handbol Fernando Bolea (Saragossa, 1965), va morir ahir a Valladolid als 59 anys a causa d’una malaltia degenerativa. Es va formar a les files de l’escola Corazonistas de Saragossa però el 1984 va fer el salt a la màxima categoria de l’handbol espanyol n el Michelín de Valladolid.

La seva era daurada la va viure en l’històric Bidasoa d’Irun. En cinc temporades en el club basc va aixecar una lliga Asobal, una copa del Rei, una copa Asobal i la copa d’Europa del 1995. Després de debutar amb la selecció espanyola el 1989 va convertir-se en un jugador fix en les convocatòries del combinat. Va jugar els Jocs Olímpics del 1992, on l’equip va ser cinquè.

Era un extrem atípic ja que tenia prou alçada per jugar en la primera línia (1m88). Era implacable quan rebia la pilota a la seva banda, l’esquerra, i va ser un dels millors jugadors europeus en contraatac en els seus anys al Bidasoa (1990-1995).

Va jugar en altres equips com l’Academia Octavio de Vigo i el Hamelin alemany abans de tornar a Saragossa i retirar-se com a jugador el 2003. Va entrenar l’equip aragonès i el va conduir a l’Asobal el 2005. També va entrenar a Itàlia i va assolir un altre ascens a l’Asobal en el Ciudad de Guadalajara. També va tornar al Bidasoa com a entrenador abans de retirar-se per culpa de la seva malaltia. L’Ajuntament de Saragossa el va homenatjar el 2021 per la seva trajectòria.