Raval. Cantonada del carrer Pintor Fortuny amb Montjuïc del Carme. Als baixos de l'edifici, una Oficina de l'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona. A la façana que dóna a Montjuïc del Carme, just al costat de la placa que ens indica el nom del carrer, n'hi ha una de commemorativa. Més ben dit, són dues plaques, una sobre l'altra. En la que fa de fons, rectangular, hi figura: “Placa recuperada de la façana de l'antic gimnàs Solé i col·locada al mateix indret amb motiu del centenari del FC Barcelona. Barcelona, 29 de novembre del 1999.” Al damunt, una placa rodona en marbre negre. “En aquest local va ser fundat el FC Barcelona per Joan Gamper el dia 29-11-1899. Amb motiu del 75 aniversari. Barcelona, novembre 1974.”

Aquell dia, a les nou del vespre, els fundadors del FC Barcelona, els “dotze apòstols” tal com els van batejar el 1924 coincidint amb els actes del 25è aniversari del club, es van reunir a la sala d'armes on donava classes el mestre d'esgrima Ferruchio Girowich. Hi havia sis catalans, Pere Cabot, Josep Llobet, Carlos Pujol, Enrique Ducay, Bartomeu Terrades i Lluis d'Ossó; tres suïssos, Hans Gamper, Otto Künzli i Walter Wild; un alemany, Otto Maier, i dos anglesos, John i William Parsons. Juntament amb ells, quatre periodistes: Albert Serra, de La Vanguardia; Carlos Ossorio i Gallardo, d'El Noticiero Universal; Narciso Masferrer, de Los Deportes, i el Josep Elias Juncosa ‘Corredisses', de “La Veu de Catalunya. En aquella reunió tan sols es va arribar a acordar la que seria la primera junta directiva i el nom del club: Futbol Club Barcelona. La presidència va recaure en el suís Walter Wild, ja que Gamper, tot i ser qui havia fet publicar l'anunci per formar l'equip –el dia 22 d'octubre al setmanari Los Deportes–, no va poder ser escollit president per no arribar a la majoria d'edat –llavors establerta als 23 anys–, ja que feia tot just una setmana n'havia complert 22. Tot i així, va ser escollit capità de l'equip. El càrrec de secretari va ser per a Lluís d'Ossó, i com a tresorer, Bartomeu Terrades. El nom triat va ser el de la ciutat que els acollia, com també havien fet l'abril del mateix any en la fundació del Barcelona Lawn Tennis Club –l'actual Reial Club de Tennis Barcelona–, i entre els seus fundadors també hi van figurar els germans Parsons i els Witty.

El gimnàs Solé estava situat al carrer Montjuïc del Carme número 3, com indiquen els anuncis inserits a la premsa el setembre de 1878 i en què se l'esmenta com “Gran Gimnasio Higiénico Recreativo”. N'era el director Francisco Solé. L'horari, de 7 a 22 h. A part del gimnàs pròpiament dit, al recinte hi havia una sala d'armes on es practicava i es donaven classes d'esgrima, floret, sabre i espasa. També disposava d'una sala per a les dones, en locals totalment separats i independents si fem cas dels articles de l'època. Igualment incorporava serveis d'hidroteràpia i banys amb aigua dolça i de mar i donava la possibilitat de fer-los a domicili transportant les corresponents banyeres, tal com es descriu a La Ilustració Catalana del dia 15 de març del 1886.

El 1894, el gimnàs Solé ja havia ampliat les instal·lacions amb l'edifici del mateix carrer número 5, i els horaris es van perllongar fins que l'any 1897 va arribar a obrir de les 6 del matí a les 12 de la nit. El 1910, el gimnàs va passar a ser propietat de Manuel Grau Solé, i el 1914 es va traslladar al carrer de Fortuny número 2 (ara Pintor Fortuny).

En aquest gimnàs es va concentrar en els darrers anys del segle XIX i primers del XX la més gran activitat esportiva de la ciutat seguint els corrents de l'higienisme de l'època i del regeneracionisme de l'educació física. El 1897, es va instal·lar al local les oficines i la redacció de la revista Los Deportes, de periodicitat quinzenal, i que en el seu primer número –1 de Novembre del 1897– es denomina òrgan oficial del Real Club de Regatas, del Club Velocipédico i de la Asociación Catalana de Gimnasia, que també va fixar la seva seu al mateix local. El 1899, poques setmanes abans de la reunió fundacional del FC Barcelona, hi va fixar la seva seu la Sociedad Los Deportes (no confondre amb la revista). El 1907 el gimnàs va tornar a ser seu d'una nova fundació, en aquest cas la del Club Natació Barcelona, i el 1909 la del Solé Pedestre Club.

Ara bé, corresponen les fotografies al lloc on es va fundar el Futbol Club Barcelona? Si ens atenim al que publicaven els anuncis del gimnàs, l'adreça era carrer Montjuïc del Carme número 5. Hem vist tot sovint les fotografies del gimnàs amb els seus rètols i hem cregut fermament que eren del lloc on es va fundar el FC Barcelona. Les fotografies són, evidentment, del gimnàs Solé, però no de la seu del gimnàs on es va fundar el club. Si les mirem amb atenció, veurem que al fons hi ha un mur que talla el carrer i on es veuen uns rètols amb les inscripcions “Gimnasio, Esgrima. Baños y Duchas. Baños a domicilio”. Quin carrer era el que quedava tallat? Doncs l'aleshores anomenat carrer Fortuny. La via moria al mur que delimitava l'antiga Casa d'Exercicis de Sant Ignasi, dins del que va ser el primer convent dels jesuïtes a la ciutat i que a final del segle XVIII va ocupar el denominat “Retiro de Mujeres” –lloc d'acollida d'exprostitutes, nens i captaires–. L'esmentat mur no va ser enderrocat fins a l'any 1935, quan es va obrir el carrer fins a la rambla aprofitant l'incendi dels grans magatzems El Siglo sobre la base d'un projecte que datava del 1916 i que havia estat posposat en diverses ocasions. Així doncs, la cantonada que veiem a les fotografies ha de ser per força al costat esquerre del carrer si ens situem mirant cap a la rambla i que corresponien antigament a l'adreça de Fortuny número 2 i número 2 bis. Per tant, aquestes fotografies estan preses a partir del 1914 i en cap cas corresponen al gimnàs Solé on va ser fundat el Futbol Club Barcelona, sinó a la seva darrera seu, que ocuparia el que avui són els edificis del carrer Pintor Fortuny números 18 i 20, respectivament, just a la cantonada amb el carrer del Notariat. Val a dir que l'edifici que ocupa el número 18 (Casa Felipe Alomar), construït pel mestre d'obres Joan Frexe i Vilardaga, encara manté l'estructura original amb la decoració de la façana amb els elements geomètrics i vegetals que emmarquen l'obertura així com les franges verticals d'estuc, que flanquegen les obertures, i els balcons amb les baranes de fosa i les mènsules on se sostenen. De la mateixa manera, la casa que ocupa la cantonada pròpiament dita manté els espais d'obertures que es veuen a la fotografia encara que l'edifici ha estat reformat. Els dos edificis formen part de l'anomenat eixample del Raval, en els terrenys alliberats per l'enderroc, el 1874, de l'antic convent del Carme, cremat el 1835 i posteriorment desamortitzat. La crema del convent va ser conseqüència de la revolta produïda a la plaça de toros del Torín, a la Barceloneta, el 25 de juliol del 1835 –tot just un any després de la seva inauguració–, després d'una corrida que no va agradar als espectadors que omplien de gom a gom la plaça. Després de destrossar bancs i cadires, van lligar el toro mort i el van arrossegar pels carrers del que ara és el Raval. D'allà van anar a la rambla on s'hi va sumar gent descontenta de tota mena, i mentre uns anaven darrere el toro per cremar-lo, altres van anar a apedregar els convents que hi havia. No contents amb això, a darrera hora de la tarda els van començar a calar foc fins a arribar a cremar els cincs més grans de la ciutat. La gravetat dels incidents fins i tot van donar peu a una cançó popular.

7

4

1

5

3

2

6