Per disputar un partit de futbol es necessiten essencialment tres coses: onze jugadors –un dels quals que vesteixi diferent i faci servir les mans–, una pilota i un terreny de joc. D'aquestes tres potes bàsiques, però, el Sants ja fa temps que es troba orfe d'una d'elles; almenys de la seva propietat. Des que l'any 1964 va haver d'abandonar l'històric camp del carrer Galileu, el Sants ha deambulat pels camps de mig Barcelona, un fet que li ha fet perdre potencial econòmic i massa social. Ara lluita per poder tornar al camp de la Magòria, al barri de Sants, on va jugar entre el 1984 i el 2009.

Des de la seva fundació l'any 1922, el Sants va viure els millors anys de la seva història al camp del carrer Galileu, fins que l'Ajuntament de Porcioles va obligar el club a abandonar aquestes instal·lacions per fer-hi passar per sobre la nova avinguda Madrid. Incomprensiblement, l'entitat santsenca no va demanar la construcció d'un altre terreny de joc al barri –en aquella època, hi havia solars de sobres per fer-ho– i el Sants es va convertir en un club rodamon sense un camp al qual poder anomenar llar. Sarrià, el camp de l'Hospitalet, el Sardenya, les instal·lacions del Barça, el Julià de Campmany i la Bàscula van acollir, sempre lluny del barri, partits del Sants fins que, l'any 1984, la Magòria es va convertir en la casa del conjunt santsenc durant 25 anys. Com a llogaters i havent de compartir el terreny de joc amb altres clubs, però per fi, el conjunt blanc-i-verd es va poder instal·lar en un camp al seu barri.

Però a ase magre tot són mosques i l'estabilitat va durar tot just un quart de segle. El 2009, amb l'excusa d'un pla de rehabilitació de les instal·lacions, el Sants va haver d'emigrar de nou amb la promesa, això sí, que seria un exili temporal perquè s'hi construiria un nou camp. “Però les paraules se les endú el vent”, explica el president, Vicenç Pérez de Tudela, que veu com, set any després, el club encara no ha pogut tornar al barri. “La Zona Franca ens ha acollit molt bé, però no és el mateix: els socis més veterans han deixat de venir. A més, haver de compartir camp amb tants clubs suposa que ens haguem de repartir per diferents instal·lacions”, afegeix el president del Sants, que ha d'assumir el lloguer de l'Energia –on juga el primer equip i la majoria del futbol base–, la Bàscula, el camp de l'Ibèria i l'Estadi Serrahima, per a la secció d'atletisme. “Entenc que és més rendible construir pisos que un camp de futbol, però nosaltres només volem tornar a casa”, proclama Pérez de Tudela, que ha vist com en el darrer mes s'han reactivat les negociacions. El passat 19 de gener hi va haver una trobada entre l'Ajuntament i les entitats del barri en la qual sembla que es va fer el primer pas per arribar a un principi d'acord per a la construcció d'un camp de futbol que permeti al Sants tornar a jugar de nou al barri.