3a divisió FEF

3a DIVISIÓ

CORNELLÀ

Daniel Baroni, un rodamón a la Via Fèrria

El Cornellà és el 17è equip del nou migcampista dels verds, que en 13 temporades ha jugat a set països diferents

Pocs futbolistes poden dir que han jugat, i triomfat, en lligues tan exòtiques com ara les del Vietnam, Indonèsia i el Nepal. I tot, per amor al futbol, per voler córrer al darrere d'una pilota, fos on fos, demostrant que en aquest esport sempre hi ha noves oportunitats si el que es vol és, simplement, jugar a futbol. Aquest és el cas de Daniel Soares Neves, més conegut com a Daniel Baroni, migcampista brasiler que al gener va fitxar pel Cornellà, el seu dissetè equip. Lluny queda ja el seu debut amb l'Atlético Mineiro, amb només disset anys, equip liderat per Cláudio Taffarel, porter del Brasil tetracampió del món els Estats Units, que el 1997 va obtenir la copa Conmebol. Semblava que tot serien flors i violes per a Baroni. Massa fàcil. «Quan era jove vaig cometre l'error més gran de la meva carrera. No vaig escollir bé les companyies i tot plegat em va perjudicar», admet, Baroni. Després d'uns quants cursos buscant fortuna per equips menors del Brasil, va decidir acceptar una oferta per jugar al Vietnam i, d'allà, a Bolívia, al Jorge Wilstermann, amb el qual va guanyar la lliga i va disputar la prèvia de la copa Libertadores.

Un altre cop en el punt àlgid, li va sorgir l'oportunitat de jugar a Europa, al PAO Vardas, a Grècia, i no ho va dubtar. «No em va anar malament i vaig estar a un pas de fitxar per l'Sporting de Braga. Al final, però, es va trencar l'operació», recorda Baroni. A part de debutar al vell continent, a Grècia va conèixer una turista catalana que li va canviar la vida.

Del Nepal a Cornellà.

La negativa dels portuguesos i el seu casament amb una noia d'Olesa van provocar una petita aturada en la seva carrera, però poc després va decidir tornar al Brasil. Del Rio Claro a l'América Mineiro i d'allà, a Indonèsia. «La gent m'aturava pel carrer per fer-se fotografies amb mi. L'èxit em va servir per participar en un torneig que es disputa al Nepal, en què vaig destacar i em va sortir l'oportunitat d'anar al Cruzeiro. El destí, però, li va tornar a jugar una mala passada. Adílson Batista, el tècnic que el va escollir, va marxar al Cortinthians, i el seu substitut, Cuca, el va voler cedir. «Vaig decidir tornar a Catalunya. La meva dona té un negoci a Olesa i el meu fill, de tres anys, m'enyorava molt. Amb trenta anys, el millor era tornar a casa», diu Baroni. Va ser temptat per conjunts de segona B de fora de Catalunya, però es va decidir pel Cornellà. «Estic molt sorprès. Té una estructura molt professional, futbolistes de molt nivell i un grandíssim entrenador. No és estrany que hi hagi possibilitats d'ascendir a segona B», destaca el migcampista brasiler.

Després d'un mes d'entrenaments per agafar el to físic, Daniel Baroni va debutar diumenge al camp de la Muntanyesa, i sent titular. La propera jornada ho podria fer a la Via Fèrria, el seu nou camp, la darrera estació d'un viatge extraordinari arreu del món d'un jugador sense por a res, capaç d'anar on sigui per fer allò que més li agrada a la vida, jugar a futbol.


Baroni ha jugat en paratges tan exòtics com el Vietnam, el Nepal i Indonèsia, on va conèixer la fama

LA FITXA

DANIEL BARONI
Naixement: 03/07/80 Belo Horizonte (Brasil) Demarcació: migcampista Palmarès: copa Conmebol (1997), torneig Clausura de Bolívia (2006), Serie B del Brasil (2009), copa d'Indonèsia (2010)
TEMPORADA
EQUIP / PAÍS
1997
At. Mineiro (Brasil)
1998
Valeriodoce (Brasil)
1999
Villa Nova (Brasil)
2000
Demócrata (Brasil)
2002
Nacional (Brasil)
2003
CSA (Brasil)
2004
Confiança (Brasil)
2005
Binh Duong (Vietnam) 2006
J. Wilstermann (Bolívia)
2007
PAO Vardas (Grècia)
2008
Demócrata (Brasil)
2009
Rio Claro (Brasil)
2009
América Mineiro (Brasil)
2010
Makassar (Indonèsia)
2010
Machindra (Nepal)
2011
Cruzeiro (Brasil)
2010/11
Cornellà (Catalunya)

En honor al «Baroninho» del Flamengo

Edílson Guimarães Baroni va ser un migcampista brasiler que va formar part del mític Flamengo del 1981 que, liderat per Zico, va obtenir el campionat Carioca, la copa Libertadores i la copa Intercontinental. Conegut com Baroninho, tenia un driblatge molt peculiar, característica que va canviar per sempre el nom de Daniel Soares Neves. «Tot va ocórrer en un torneig. La gent va dir que driblava com el Baroni del Flamengo i s'em va quedar aquest sobrenom, el de Daniel Baroni, i n'estic molt orgullós», destaca el mig del Cornellà.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)