Andreu Subies: «A les eleccions serem dos»

—Què l'impulsa a presentar-se a la presidència de la FCF?

—«Primer de tot, és un entorn que conec perfectament i també la gent que l'envolta. I tots els anys que tinc d'experiència em donen els valors i la força necessaris per acceptar el repte i els compromisos d'humilitat i transparència. Puc ajudar en la realitat del dia a dia del nostre futbol. Vull portar una pau, ja que conec els motius pels quals no ha existit. La meva actuació pot marcar un nou futur.»

—Pot concretar-me una mica més què o qui forma aquest entorn?

—«Primer diré el que no és. No és un entorn de promeses. No és un entorn fàcil. No és un entorn de cap negoci o empresa, ni res que el futbol modest pugui tornar. És un entorn que necessita que hi hagi persones a qui els agradi, i que impregnin tota la resta en el camí. Si es dóna aquest entorn, els clubs ja seran feliços. Cal fer el que els clubs ens demanen, és a dir, una gestió correcta, adequada, i no oblidar que els nivells personal i humà són molt importants. Els clubs només demanen això, i la meva experiència em diu que el que cal és escoltar coses fora i portar-les a dins. Hi haurà rigor econòmic, perquè farem el que es pugui, i rigor esportiu perquè escoltarem i farem. Però no farem per a tothom igual, ja que hi ha una sèrie de competicions diferents, el futbol territorial, el futbol femení, el futbol sala... cal segmentar la federació per aportar solucions en cada àmbit. Ser escoltat és el que m'hauria agradat com a president de club. Que m'escoltessin.»

—L'endemà del partit contra Hondures va esclatar el problema de Casals. Per què van dimitir i per què ho van fer llavors?

—«Per respecte a la federació, vam esperar que passessin les festes i el partit de la selecció. Es va fer llavors perquè feia mesos que les coses no anaven bé. Vam tenir converses, reunions, juntes, i se'ns va enganyar, se'ns va manipular i qualsevol persona quan arriba a aquest nivell ha de prendre decisions pel bé personal i dels clubs. El que vam fer és el millor. Crec en el futur, en la pau social i en el compromís, i si les coses no van bé, el més fàcil és quedar-se i aguantar a la cadira. Però allò va ser un acte de responsabilitat total de quinze persones, més les sis anteriors que van marxar i les tres de després. Vint-i-quatre directius dimissionaris d'un total de 27... ens ho hem de fer mirar. Sabem molt bé el que vam fer, i els motius crec que van quedar prou clars en la nota de premsa que vam enviar llavors.»

—Se sent còmplice dels possibles errors de Jordi Casals?

—«La paraula és una altra. En sóc responsable; si fos un inconscient o un irresponsable hauria continuat. Em sento responsable per l'acció que he fet, per la preocupació que tinc de no haver fet bé les coses. La meva responsabilitat em porta a estar aquí. Si entrem en detall dels motius és perquè es prenien decisions de manera unilateral de moltes gestions esportives i econòmiques que ens podien perjudicar el futur en l'àmbit personal, humà i de club. La meva responsabilitat és reconduir això tan ràpid com sigui possible.»

—Creu que Casals és el pitjor president que ha tingut la institució?

—«Això ho dirà el temps, no tinc coneixement de la gestió que van fer presidents com ara Puyol, Roura. El que sí que sé és que no va saber tancar una junta, un cercle, i complir el que havia promès als clubs.»

—Què salvaria del seu mandat?

—«Em quedo amb la manera com vam aconseguir guanyar unes eleccions, com vam fer el camí. A partir d'aquí, els assessors, la falta de coneixement, no conèixer l'entorn, la falta de gestió diària, de despatxar amb els professionals, de conèixer les interioritats... van ser errors evidents.»

—Des de fora pot semblar contradictori que en la seva llista hi hagi el tresorer de Casals, Borja Rovira, quan tot estan sent crítiques a la gestió econòmica duta a terme.

—«Jo mai he criticat cap gestió econòmica, he criticat les decisions. El tresorer diguem que és una persona que no farà de tresorer en la nova junta, però està amb nosaltres per intentar ajudar. Ell també ha estat utilitzat personalment, i jo li demano ajuda amb vista al futur per reconduir la gestió de la federació al més aviat possible. Ell durà un altre àmbit, hi haurà unes altres persones en l'àrea econòmica.»

—En algun moment la situació econòmica ha estat tan desesperada que hagin pogut perillar, per exemple, els sous dels treballadors?

—«Hi ha hagut tensions puntuals de tresoreria, com en qualsevol empresa en què hi ha treballadors. Tenint presents les capacitats de cada moment, potser sí que hi ha hagut algun moment de dificultat.»

—L'han acusat de coaccionar clubs per tenir avals. Com es defensa?

—«Els queden pocs arguments, poques paraules, per aconseguir una cosa que és el desgast personal, el descrèdit en aquest cas. Qui em coneix sap que he estat tres mesos fora de la federació i que, per tant, no he tingut cap favor, ni jo ni cap dels companys de llista. Cap poder econòmic, ni de documentació, ni de gestió, ni de control esportiu, per aconseguir els avals. Els que estan a dins, en aquest cas la persona que insisteix més en això, si ho diu potser és perquè ja no es veu capacitat. Jo no vull la cadira a qualsevol preu, la vull amb una estabilitat.»

—S'està especulant amb una retirada de Casals...

—«El meu parer és que en les eleccions del 26-M serem dos.»

—Diversos membres de les altres dues candidatures insisteixen que hi ha hagut ingerències polítiques a favor seu. Què n'opina?

—«Si parlem de política, crec que sóc un bon coneixedor del món federatiu en política. Vaig viure les eleccions amb Roche, i el que va fer llavors la política; conec les eleccions de Casals, i el que va fer la política, i estic vivint aquestes eleccions i conec el que la política està fent. És la vegada en què la política s'ha mantingut més distant i en què hi ha hagut més converses de qualsevol candidat amb els que governen.»

—Està canviant alguna cosa en l'entorn si presidents com ara Gaspart, Casquete, García i Gálvez s'han mantingut en un segon pla molt discret?

—«El tema dels presidents és important. Els conec a tots. Per primer cop, un candidat a la presidència ha fet campanya a Badalona, on mai, mai, hi havia anat ningú. Crec que aquest és el camí. Les persones han d'anar a tot arreu i no deure res a ningú. Els compromisos amb els clubs, amb la premsa, amb la política i amb la societat són primer personals i a partir d'aquí cal que s'impregni molta gent. Que aquesta gent vegi una altra manera de treballar i que per fi el futbol català tingui un líder. Veure això potser ha estat una mica costós, ja que he hagut d'aprendre el que no cal fer durant sis anys. Ni els presidents que em deies ni cap altre pot estar malament amb el president de la federació. Si jo entenc que el més important són els clubs, i ells són presidents d'aquests clubs, no hi haurà problemes.»

—Quina primera mesura prendrà si assoleix el càrrec?

—«Una cosa de sentit comú. Impregnar tothom de la meva filosofia, des del secretari general fins a l'últim treballador.»

—Lluitarà per l'oficialitat de Catalunya?

—«Em sento català, sóc català, però també sóc conscient de certes coses. Ho portaré fins on em deixin, lluitaré fins al final, però si faig alguna cosa serà a poc a poc, mai faré un pas endavant per després haver de fer-lo enrere. Mai passaré al davant dels polítics, perquè ens utilitzen la majoria de vegades per cometre algun petit error que després ens desil·lusiona. Començarem pel que som. Som una federació, tenim una selecció, en l'àmbit català l'hem reconegut, però la paraula competició no la podem utilitzar, de moment. El que m'interessa és que el partit de la selecció sigui una festa real, que tots els presidents s'hi sentin involucrats, cosa que ara no passa. Si després podem anar més lluny, disputarem qualsevol torneig, qualsevol partit, on calgui del món. Però necessito uns valors bàsics. La societat catalana necessita veure que el que fem nosaltres té un cert futur. De vegades ens hem omplert la boca i discutim de coses que no podem controlar. I a mi m'agrada controlar el futur de la meva gent.»

ENTREVISTA A ANDREU SUBIES.