—Què l'ha conduït a endinsar-se en el món federatiu?

—«Fa un temps m'ho van demanar una sèrie d'amics, el doctor Cugat i alguns expresidents que deien que la federació estava molt malament. Llavors no podia perquè la meva dona no es trobava bé, però fa quatre o cinc mesos em van tornar a insistir i vaig veure que era un repte que m'entusiasmava. La FCF es troba en un estat tan calamitós que qualsevol persona que estimi el futbol i estimi el país ha de fer el pas endavant si pot fer-lo. I jo hi estic capacitat.»

—Ha incidit molt en el tema econòmic. Quin diagnòstic en fa?

—«La federació està fatal. Hi ha tensions, ‘punyalades traperes', com diu Casals, falta de representativitat, a Madrid no ens fan cas... però el pitjor és el tema econòmic. La FCF deu entre 3,5 i 4 milions d'euros. Una quantitat immensa que no entenc com s'ha produït. Ja sé que hi ha gent que està cobrant sous doblats, i altres històries, però ni així es pot deure tant. Nosaltres farem una due diligence en cas de guanyar. Si el president i el vicepresident no en sabien res, no passa res, però si hi ha hagut mala fe, demanarem permís per anar als tribunals.»

—Vostè ha lligat un patrocinador potent. Pensa presentar alguna bona notícia més als clubs?

—«La FCF fa molts anys que té segrestats els clubs. Sembla que ells estiguin al servei de la federació i no a l'inrevés. De 1.300 clubs que hi ha, 400 estan sense legalitzar i no poden votar. Com pot ser que el 25% del cens no pugui votar? Què ha fet la FCF en aquest temps? Hi ha hagut una desídia absoluta. Ara del que es tracta és d'ajudar els clubs econòmicament. Nosaltres hem signat un acord amb una empresa petroliera que ens dóna 4 milions d'euros en 4 anys. Què volem fer amb aquests diners? Jo volia solucionar els deutes, però els meus companys m'han convençut que havíem d'ajudar el futbol modest. Així, un 50% o 60% d'aquesta retribució anual el destinarem a rebaixar les quotes de les fitxes de les categories més baixes, del futbol sala i el futbol femení. A partir d'aquesta temporada, tots els clubs tindran una rebaixa de 15 euros per fitxa. Dins la mutualitat volem fer les revisions mèdiques nosaltres mateixos. Fins ara els clubs havia de buscar algú que els fes les revisions mèdiques, que costaven uns 40 euros. Nosaltres farem les revisions a la nostra mutualitat i ens costarà uns 10 euros per jugador.»

—Casals va prometre un canvi fa poc més d'un any i mig. Creu que s'ha fet realitat algun canvi?

—«El canvi? Quin canvi? Els canvis poden ser a millor o a pitjor. I aquest ha estat a molt pitjor. Els senyors Casals i Subies no sabien què tenien a les mans. Ser president de la FCF implica unes responsabilitats. S'han preocupat del tema del futbol, ha fet la reforma del futbol de base i unes mesures que cal lloar, però van descuidar el més important: el rigor i la solvència econòmica. Això ha estat un gran ranxo on tothom ha campat per on ha volgut.»

—Creu que Subies està deslegitimat per haver donat suport a Casals i haver-hi treballat durant mesos?

—«No ho penso jo, ho pensa tothom. Aquest home ha estat divuit mesos vicepresident de Casals. Potser pot dir ara que no el coneixia, però si això és així és que no estava preparat. Si estàs dos anys en una junta i no t'assabentes de res, potser no estàs preparat. Són coresponsables tots dos. Hi ha hagut més ambició de poder que ganes de fer un servei al futbol català. Tots dos són coresponsables i en la mateixa mesura.»

—Què farà tot just entrar a la FCF si surt escollit?

—«D'entrada, d'aquestes persones que estan cobrant sous de fins i tot 8.000 euros mensuals, prescindir-ne. M'és igual si tenen contractes blindats. Dins la federació hi ha massa nepotismes i conxorxes.»

—Creu que hi ha hagut pressions a l'hora de demanar avals?

—«Sí, no ha estat una campanya neta.»

—I ingerències polítiques?

—«La resposta políticament correcta seria dir que no. Però sí que n'hi ha hagut. S'està intentant que Subies guanyi, i no ho entenc. Els polítics han de fer política. Això és tasca d'una persona que s'està equivocant, que està perjudicant el seu partit i el govern. Els clubs veuen aquestes pressions.»

—Quin és el nom d'aquesta persona?

—«El coneix tothom.»

—Maldonado?

—«El coneix tothom.»

—Què em pot dir del famós contracte fallit amb el Barça?

—«No he llegit l'acord, però és un acord complicat, perquè el senyor Laporta va signar un contracte amb la FCF dies abans de marxar. He parlat amb Rosell i m'ha dit que és un contracte draconià, que no té sentit, i que, a més a més, la FCF no ha complert la seva part per exigir-ne el compliment. La FCF no pot demandar ni el Barça ni a cap club de Catalunya. Caldria asseure's un altre cop i intentar reconduir la situació.»

—Diuen que Campoy és un mal company de viatge...

—«S'equivoquen. És una de les persones que més m'ha ajudat i segurament sense ell no hauria obtingut els avals. Hi ha molta gent que està a favor d'ell a mort, i molta gent que està en contra a mort. Però ell sap que no és a la federació i no hi vol ser.»

—L'acusen d'haver-se apropiat el nom del doctor Ramon Cugat a través de la seva filla Débora, que va a la seva candidatura.

—«El senyor Cugat és un metge de prestigi, reconegut mundialment i estima el futbol català. Puc dir que el doctor pensa que l'única persona que pot solucionar això sóc jo. Ell em va demanar que em presentés i, en el fons, ell ho ha mogut tot. No passa espontàniament, per exemple, que em truquin presidents com ara Gaspart, Campoy i Roche. Que si no guanyem el doctor Cugat continuarà treballant per la mutualitat? Segur. Però amb nosaltres portaria la direcció absoluta de la mutualitat. I si Débora és la nostra llista, és per alguna raó.»

—Té massa poder el futbol sala?

—«El problema és que la FCF està condicionada per uns senyors que viuen del futbol sala i que van atemorint els clubs. Al futbol sala li hem de donar autonomia, donar-li els seus propis òrgans, però sempre tenint en compte que el futbol 11 i el futbol sala són molt diferents.»

—Ens hem de treure del cap la idea d'una selecció catalana oficial o vostè hi lluitarà?

—«Jo vaig recollir 530.000 signatures a favor d'aquest tema. Ara mateix, però, tot està una mica negre. Amb aquella campanya era el moment d'aconseguir les seleccions pròpies. La FIFA i la UEFA no havien canviat els seus estatuts i caldria haver donat un pas endavant. Això no va ser així, no es va ser prou valent. Ara està molt complicat, no ens hem d'enganyar. No sóc optimista, però crec que no s'estan fent els passos adequats. Caldria parlar amb Nike i Adidas per organitzar un torneig de nacions sense estat, per exemple.»

—Vostè creu que el guanyador de les eleccions podrà governar durant sis anys de manera estable?

—«Això s'hauria d'assolir. Tots els candidats han de ser capaços d'arribar a aquest acord. De totes maneres serà important el resultat final. Però si guanya una candidatura per pocs vots hi haurà problemes. Si és la nostra, és la que menys problemes tindrà perquè som gent nova, gent que no està viciada, que no té pactes amb ningú. Subies té 18 persones de l'anterior junta i d'alguna manera està lligat. En canvi, la nostra candidatura no deu res al passat.»

—Quants vots creu que seran necessaris per guanyar dissabte?

—«Molts.»

ENTREVISTA A JAUME LLAURADÓ.