Ha estat el millor moment des que vaig arribar a Blackburn. És una llàstima que al final no guanyéssim, però un empat a fora tampoc és un mal resultat per a nosaltres.

Quan vaig arribar feia gairebé un mes que no jugava i durant tres setmanes em vaig dedicar exclusivament a entrenar-me. Va ser el moment més difícil, però vaig treballar com un boig. Després vaig començar amb els reserves i abans d'acabar la temporada ja vaig jugar tres partits amb el primer equip, un com a titular. He anat a poc a poc, però tot està sortint bé i estic content amb l'adaptació. El pitjor és el clima...

Amb el mister tot m'ha anat molt bé fins ara. Però vaja, en el món del futbol mai se sap.

Sí, la gran diferència és que al Barça tenies el vuitanta per cent de la possessió. Aquí, en canvi, si treus el Manchester City i el Manchester United i algun més, la resta són equips de moltes anades i tornades. I el joc és més físic.

No, els entrenaments són molt similars als que fèiem al Barça: rondos, exercicis de conservació i possessió de pilota... A mi també em va sorprendre. Pel que m'han explicat és poc habitual en el futbol anglès; es veu que a Kean li agrada el futbol de toc, intentar ser protagonistes.

Tenia clar que algun dia em tocaria deixar el Barça, perquè era impossible arribar al primer equip, i com més aviat prengués la decisió, millor. El Barça m'oferia la renovació, però de què em servia ser allà dos anys més?

No és només per la posició. Juguis on juguis, mires cap a dalt i trobes que el Barça té els millors del món en cada posició.

A mi l'estil de joc m'agrada perquè els partits són més esbojarrats. Aquí no em fan jugar de davanter centre sinó més orientat cap a l'esquerra o al darrere del 9. En la Premier els centrals sempre són jugadors durs, de metre noranta cap a munt, i la majoria d'equips també opten per davanters molt forts que els puguin plantar cara. En una posició un pèl més endarrerida, també em sento còmode.

No ho sé... Ell va apostar per mi quan jugava en els juvenils i em va fer debutar amb el filial amb disset anys. Després no es va decidir a donar-me minuts, pel que fos, però això és el futbol. L'única cosa que sé és que sóc un jugador que per rendir necessito continuïtat i confiança i crec que aquí la puc tenir.

El planter del Barça funciona fantàsticament bé. Ho tenen molt ben muntat, i és per això que hi vaig anar sent ben petit [fins llavors estava en les categories inferiors del València]. Estic molt orgullós dels set anys que vaig passar allà.

Que no em sorprèn res del que està aconseguint. Fins i tot diria que no ha fet més que començar i que encara té moltes més coses per demostrar.