Avui fa 30 anys que Televisió Espanyola va retransmetre el primer partit de futbol en català. Va ser l'any 1982 a Alemanya. El Barça es va enfrontar amb el Lokomotiv de Leipzig. El club blaugrana es va exhibir amb un 0-3 en l'anada dels quarts de final de la recopa i la retransmissió va ser un fet molt important. Una notícia rebuda amb els braços oberts tant pels seguidors del futbol com pels milers d'aficionats que tenia el club en aquell moment. El 0-3 al Central Stadium de la ciutat alemanya no només va garantir el pas a les semifinals, sinó que va demostrar que el Barça era un bon aspirant al títol. I així va ser, el 12 de maig de 1982 va guanyar per 1-2 l'Standard de Lieja al Camp Nou i va ser campió de la recopa.

La primera retransmissió d'un partit de futbol en català a la televisió va ser obra de Josep Fèlix Pons, periodista que va fer més de tres mil retransmissions esportives a la ràdio i la televisió, i per Josep Maria Casanovas, guanyador aquell mateix any del premi Ondas per la seva feina en el mundial d'Espanya.

Fins aquell any, TVE havia considerat políticament incorrecte l'ús del català en retransmissions de futbol. I el consentiment per a aquest partit es va obtenir gràcies a la pressió exercida per la premsa de Barcelona. Els primers deu minuts va haver-hi alguns problemes de so, però de seguida es va solucionar i Fèlix Pons va aprofitar el moment per agrair el suport que van rebre des de Catalunya. També va destacar el telegrama del president de la Generalitat, Jordi Pujol, que els va animar per aquell fet històric per a la televisió a Catalunya.

El FC Barcelona va afrontar el partit molt serè, tapant forats i guanyant la batalla al centre del camp. Era un Barça que no renunciava a res, no només pretenia evitar la derrota, sinó marcar per assegurar-se l'eliminatòria. Després d'una primera meitat fluixa, el Barça va encarrilar l'eliminatòria. Els gols els van marcar tots en la segona part. El primer va arribar en el minut 14 gràcies a una rematada de l'asturià Quini. El segon no va arribar fins al minut 39, d'Enrique Morán; i l'últim va ser d'Allan Simonsen, que va aprofitar un contraatac començat per Morán. Un gol que va reconèixer fins i tot l'afició del Lokomotiv, aplaudint i assumint la superioritat del club blaugrana en una segona part molt atractiva tant pels gols com pel joc. Un partit que va sortir tal com el Barcelona tenia plantejat, perfecte, només faltava la cirereta de l'últim gol per arrodonir la victòria. Un cop finalitzat el partit, l'entrenador, Udo Latteck, va assenyalar que la victòria era molt justa. I va recordar als que deien que els jugadors blaugrana no estaven en forma que el seu equip era un equip “amb molta força”.

La retransmissió del partit per TVE de Catalunya va significar un gran pas endavant per a la televisió del país. Era una innovació molt important perquè mai s'havien fet retransmissions esportives de tanta popularitat. Per primera vegada en la història, la televisió catalana es dirigia a Europa en la seva pròpia llengua sense ocultar-la a ningú. També va representar la possibilitat d'augmentar aquest tipus de retransmissions, però no només per als catalans, sinó també per a altres territoris de l'Estat amb llengua pròpia.

A partir d'aquest moment, res va poder impedir diverses retransmissions en circuit tancat d'altres esports, com el bàsquet i, a més, segons TVE, va estalviar problemes de competència i va facilitar l'emissió de diferents esdeveniments esportius per problemes d'horari. La decisió, presa per TVE a Catalunya, va fer que la programació del circuit català anés prenent forma fins a ampliar la seva franja horària. El 3 de març de 1982, però, TVE no va poder valorar l'èxit de l'emissió amb dades exactes, perquè en aquella època només existien TVE 1 i TVE 2 i les audiències encara no es mesuraven. Sí que existien precedents de retransmissions futbolístiques en la ràdio. El primer a fer-ho va ser Joaquim Maria Puyal, el 5 de setembre de 1976, quan va plantejar la proposta a la cadena SER.

Aquest primer partit televisat en català i retransmès en directe per a Catalunya es va viure com un esdeveniment molt important que gairebé va paralitzar Barcelona durant dues hores, un fet que marcaria l'evolució de la televisió catalana en el futur.