Barcelona, 9 d'octubre del 1988. La ciutat homenatja la bandera olímpica. L'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall; el president de la Generalitat, Jordi Pujol; el president del Comitè Olímpic Internacional, Joan Antoni Samaranch, i el ministre de Cultura i Esports del govern espanyol, Javier Solana, escorten la infanta Cristina, que és l'encarregada d'hissar la bandera olímpica.

El Moll de la Fusta és ple a vessar. La bandera amb les cinc anelles comença a pujar mentre sona l'himne olímpic. De sobte, es comencen a sentir alguns xiulets. Hi ha ciutadans de Barcelona que estan xiulant l'ensenya olímpica? Què està passant? Les autoritats que estan just a sota de la bandera no tenen el mateix camp de visió que el públic i no entenen res del que passa. Ens xiulen a nosaltres? Fins que aixequen la vista i descobreixen el que està passant. Els xiulets són perquè la bandera s'ha lligat malament a la corda i està pujant al revés, amb dues anelles a la part de dalt i tres a la part de baix. I per si algú encara no tenia gaire clar com era la bandera olímpica, just rere les autoritats hi ha les cinc anelles que es reprodueixen a la bandera. La bandera es torna a baixar, es posa de manera correcta i s'hissa novament. Finalment, la bandera olímpica queda onejant a Barcelona.

L'acte al Moll de la Fusta va ser la culminació de l'inici de la 25a olimpíada, la de Barcelona. Una olimpíada és el període de quatre anys que va d'uns Jocs a uns altres. Els Jocs es poden disputar o no, com va passar amb els del 1916, a causa de la Primera Guerra Mundial, i els del 1940 i 1944, per la Segona Guerra Mundial, però l'olimpíada es manté. Aquests dies a Londres, es disputa la 27a edició dels Jocs Olímpics, que són els Jocs de la 30a olimpíada. Els Jocs són la competició, l'olimpíada és un període de temps.

El 2 d'octubre del 1988 va començar l'olimpíada de Barcelona. En l'acte de cloenda dels Jocs de Seül, l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, va rebre de mans de Samaranch la bandera que l'alcalde de Seül, Kim Yng Rae, li havia donat instants abans i que havia presidit els Jocs de la capital sud-coreana.

Una setmana després, Barcelona rebia oficialment la bandera amb un seguit d'actes institucionals i populars, com l'exposició La Ciutat i el 92, La Nit i La Festa. L'exposició La Ciutat i el 92, que es va fer a l'antic edifici de les Aigües la van inaugurar el 8 d'octubre els reis d'Espanya i va aplegar el bo i el millor de la política, la cultura, l'economia i l'art del país. L'exposició era una mostra de la trentena de projectes urbanístics que estaven programats per fer a la ciutat amb vista als Jocs de Barcelona.

El mateix dia 8, quan ja era fosc va ser l'hora de La Nit, el gran superconcert benèfic que es va fer al recinte firal de Montjuïc i en què es van aplegar unes 20.000 persones. Entre les actuacions que es van fer va destacar el duet entre la soprano Montserrat Caballé i Freddie Mercury, el cantant de Queen, que van interpretar plegats la cançó Barcelona.

L'endemà va ser el torn de La Festa de bandera. Representants de cadascun dels districtes de la ciutat van traslladar fins al Moll de la Fusta un part de la bandera de Barcelona 92 que custodiaven des del 2 d'octubre. Allà, 17 voluntaris, representant les 17 comunitats autònomes de l'Estat espanyol, van portar la bandera olímpica que havien rebut a l'Ajuntament. La bandera que es va penjar del revés i que va ser xiulada.