Supercopa, ben present.

Per a Valdés, el clàssic de demà ve marcat pel recent record de la supercopa del l'agost passat, en la qual va viure sensacions contraposades. En l'anada, una clara badada a l'hora de desfer-se de la pressió de Di María va propiciar el gol del jugador blanc en el minut 85, que va escurçar la victòria blaugrana al Camp Nou (3-2). Una errada puntual que no va fer canviar gens la total confiança de Tito Vilanova en el porter de l'Hospitalet, definint-lo com “el millor del món” i també el millor per jugar en el Barça, “amb molta diferència”. El mateix Casillas va treure pes a l'errada del seu homòleg blaugrana: “Per sobre de tot cal valorar la línia regular, i en aquest cas en Víctor té una regularitat molt bona. No es pot criticar una acció puntual.” En la tornada, Valdés va correspondre als elogis. La seva decisiva actuació, salvant dos cara a cara amb Higuaín, va ser clau per compensar el desgavell que va afectar el Barça durant la primera mitja hora al Bernabéu i va limitar el càstig a dos gols. Un desavantatge que posteriorment Leo Messi va disminuir fins a l'1-2 per tal de portar la por a les grades del coliseu blanc fins al xiulet final. Ja en la lliga, Valdés també ha estat protagonista d'accions providencials, com ara l'aturada a Orellana que va precedir l'1-0 de Xavi (86') fa tot just quinze dies contra el Granada. Unes accions que han contribuït de manera directa al ple de triomfs blaugrana en les sis primeres jornades de lliga i que han propiciat que s'arribi al clàssic amb vuit punts d'avantatge respecte del Madrid.

Símbol blanc

Iker Casillas va tenir una actuació lluïda en la passada supercopa. De fet, va impedir que el Madrid marxés del Camp Nou amb més de tres gols en contra, sobretot en refusar un xut de Leo Messi –el seu pitjor malson– des del punt de penal que hauria suposa el 4-1. En la tornada, va tornar a guanyar-se el sobrenom de Sant Iker apareixent quan més pressionava el Barça buscant un empat a dos gols que hauria capgirat el desenllaç del trofeu.

Tot i això, les seves aturades han quedat esquitxades pel rebombori que acostuma a envoltar l'equip blanc. Una tensió que s'arrossega des de fa temps, propiciada pels clans existents al vestidor entre portuguesos i espanyols i que José Mourinho ha alimentat amb les seves declaracions, sovint apuntant directament al capità blanc. Per contra, topa amb un símbol del madridisme, sense competència a la banqueta i, per tant, titular indiscutible més enllà de la irregularitat que ha definit el seu inici de lliga. En aquest sentit, les jugades d'estratègia dels rivals s'han convertit en el seu punt fosc. L'últim desencert el va tenir fa tot just tres dies, amb el gol encaixat al camp de l'Ajax en la lliga de campions (1-4). “És un gol que mai pots encaixar”, va advertir Mourinho.