Salvador García Puig, Salva (Sant Adrià de Besòs, 4 de març del 1961), ha tornat aquesta setmana al Camp Nou per presentar el FCB Virtual Tour, una aplicació web que permet fer una visita interactiva i molt realista per indrets exclusius de l'estadi blaugrana. Ho ha fet com un dels fundadors de l'empresa Sky & Earth, que s'ha encarregat de desenvolupar aquesta aplicació. Salva ha tornat a treballar per al club en el qual no va poder triomfar com a futbolista i on ho va arribar a passar molt malament. Fet al planter, va marxar com a cedit al Saragossa l'any 1982 amb Saura i Ramírez. Formava part d'una operació per la qual el Barça s'assegurava una opció sobre Valdano i Amarilla. Era un central molt elegant, amb una extraordinària sortida de pilota. “Possiblement era més un jugador d'ara que no pas d'aquella època. Deien que era un jugador diferent del patró que s'estilava en aquell moment. Llavors, els defenses havien de ser alts, batalladors i anar bé de cap. Jo era tot el contrari, però no es pot escollir l'època que et toca viure”, explica Salva, que va acabar triomfant en el Saragossa, va ser internacional i va quedar subcampió d'Europa amb la selecció espanyola a França l'any 1984. Va ser una de les sensacions d'aquell torneig. El llavors president del Barça, Josep Lluís Núñez, no s'explicava com havien deixat escapar aquell futbolista i ràpidament el va recuperar, aprofitant que Valdano havia fitxat pel Real Madrid. Va denunciar el contracte que tenia amb el Saragossa a la Lliga de Futbol Professional, que li va donar la raó i va fer que Salva tornés al Barcelona. “Estava en la meva plenitud i em van voler recuperar. Tot i que va ser per una denúncia, estava molt content perquè sempre havia desitjat jugar en el Barça, però llavors va començar un calvari que va trencar la meva progressió. Em passava les nits sense dormir. No entenia res.” Salva no entrava mai en la llista de convocats de Terry Venables. “Em deien que tot estava bé, però no jugava perquè el Saragossa havia portat el tema als tribunals i al Barça hi havia por de perdre els partits per alineació indeguda”, diu Salva, que recorda que, quan tot es va solucionar amb l'arribada d'Amarilla al Barça, ell ja havia perdut molt de temps. “Va ser un any dur, però com a mínim vam guanyar la lliga. És el millor record que tinc de la meva etapa en el Barça. Vam guanyar la lliga després de catorze anys”, diu el de Sant Adrià de Besòs, que la temporada següent va marxar cedit a l'Hèrcules per tornar un any després. Li quedaven tres anys de contracte i va poder guanyar una copa i una recopa. Amb l'anglès va estar un any i mig més. “Amb Venables no vaig tenir gaire sort. Era un tècnic amb qui vaig tenir un bon tracte i que respecto, no tinc res en contra seva, però no era el tipus de jugador que s'adeqüés al seu estil de joc i no comptava amb mi”, recorda Salva, que només va jugar dos partits de lliga en la temporada 1986/87, encara amb l'anglès a la banqueta. En les dues següents va conèixer dos entrenadors més: “Luis Aragonés, que va arribar quan Venables va ser destituït, i Johan Cruyff.” Amb l'holandès tampoc no va jugar gaire i va acabar marxant al Logroñés.