Roser Tarragó (1993), una de les júniors d'or del waterpolo català i component de la selecció espanyola que va aconseguir la medalla de plata als Jocs Olímpics de Londres, ja es troba en la fase final de la preparació per al mundial de Barcelona. Després del repte de la capital catalana, però, prepararà les maletes per afrontar una experiència vital molt il·lusionant. Tal com van fer al seu dia les també catalanes Anni Espar (South Carolina) i Paula Chillida (Hawaii), Tarragó no ha pogut rebutjar una beca per estudiar i entrenar-se en una universitat dels Estats Units, en aquest cas la de Berkeley, a Califòrnia. “Ja fa uns quatre mesos que vaig veure l'oferta i ara tinc moltes ganes d'anar-hi. És un projecte nou en què podré compaginar el waterpolo i els estudis en una de les millors universitats del món. Tinc moltes ganes de provar-ho”, afirma, il·lusionada. De fet, Tarragó encara no sap ni què estudiarà a Berkeley: “Aquí estudiava disseny, però allà encara no ho tinc decidit, però segur que serà de la branca tecnològica.” La beca per a la jugadora del CN Mataró és per cinc anys i, per tant, encara que hagués de tornar a Catalunya per preparar els Jocs de Rio de Janeiro del 2016, encara disposaria d'un parell de temporades per preparar-se des de Berkeley. “Tot plegat és perfecte”, sosté.

Després d'haver-ho meditat des de fa molt temps, Tarragó té ara per ara les idees molt clares: “La millor opció és marxar. No és que aquí estigui malament el waterpolo, i més concretament el femení, sinó que està malament tot plegat. I tenir la possibilitat d'estudiar una carrera als Estats Units que aquí està molt ben valorada no es pot desaprofitar.” Lògicament, la jugadora mataronina ha demanat consell a Espar i Chillida, i totes dues l'han acabat de convèncer, si és que encara tenia algun dubte: “Em diuen que estigui tranquil·la, que l'experiència és perfecta. Segur que han passat algun moment més baix, però ara se les veu molt contentes, més madures. Quan veig les seves cares penso que jo també vull viure això. També vull tornar aquí amb aquesta cara.”

Fa temps que les universitats americanes van al darrere de la jugadora mataronina. Fa tres anys ja va rebre una oferta per anar a Nova York, però aleshores la jugadora va considerar que era massa jove per anar a fer les Amèriques. “Ara era el moment”, etziba. Tarragó ja havia estat interna al CAR de Sant Cugat i després de l'experiència olímpica va voler estar-se una temporada a casa i al costat del seu club de sempre, el CN Mataró. Ara, amb vint anys, ha arribat l'hora de volar.