La ciutat esportiva de Sant Adrià va passar ahir a anomenar-se, de manera oficial, Dani Jarque. Un acte senzill i emotiu va servir per articular el canvi de nomenclatura, i deixa palesa la càrrega de simbolisme que té l'etern capità en l'imaginari col·lectiu de l'Espanyol. Dani Jarque no és un jugador més. No ho era abans de la seva mort, aquell fatídic 8 d'agost del 2009 a Florència. El cop emotiu d'aquell instant va colpir el cor de tot l'espanyolisme i, per extensió, del món del futbol. Des de llavors, l'etern capità ha rebut diversos actes en forma d'homenatge des del partit de l'agost passat, passant per la estàtua que hi ha a la porta 21 de l'estadi amb la seva elegant figura, l'explosió emotiva i espontània dels dies després de la seva mort o l'aplaudiment que li ret la graderia de Cornellà cada dia de partit en el minut 21.

Ahir es va tancar el cercle d'homenatges, però per la força que li donarà la quotidianitat potser serà el més visible i important amb el pas dels mesos. A partir d'ara, tots els aficionats, nois i noies que passin per la ciutat esportiva Dani Jarque veuran una rèplica de l'estàtua que hi ha a la porta 21. “Penso molt en ell, però ara cada dia que vingui als entrenaments el veuré. No hem de deixar mai de recordar-lo, i ara els més petits podran conèixer la seva figura”, comentava el capità, Sergio García, ahir present en l'acte junt amb els altres tres capitans de la primera plantilla, Colotto, Joan Capdevila i Javi López, que assegurava: “Se m'ha posat la pell de gallina. Ha estat un acte molt emotiu. Jarque era un exemple per a tothom, i com a persona era increïble”, reflexionava el lateral andalús. I és que la força de la nova nomenclatura de la ciutat esportiva i la presència de la seva estàtua tindrà una carrega simbòlica de valor incalculable per al club. D'aquí a uns anys, molts nens i nenes que comencin des de petits a evolucionar en el futbol de base de l'Espanyol podran preguntar qui és el futbolista de l'estàtua i què representa. Aquest és el llegat que deixa Dani Jarque, i per això potser és l'homenatge amb més força que se li podia fer. A Cornellà només s'està els dies de partit, però la feina, la constància i l'esforç del dia a dia es practica en les rutines d'entrenament. En això Jarque era el primer a pencar des que va arribar als 12 anys a l'Espanyol procedent del Ciutat Cooperativa de Sant Boi. “Era jugador del planter i sempre tinc la imatge de gran professional de Jarque. Ja feia una hora que havia acabat l'entrenament del primer equip i ell encara seguia al gimnàs”, rememorava Javi López.

El simbolisme del paradigma Jarque de cara a les generacions futures es podia constatar ahir en l'entrega dels braçals, amb el número 21 i la senyera, a tots els capitans del futbol de base periquito. Un acte que perdurarà en el temps pels volts del 20 d'octubre. Una data gens casual, ja que l'etern capità va debutar aquell dia el 2002 contra el Recre a Montjuïc. Va ser per mà del llavors tècnic del primer equip, Ramon Moyà. Era un moment únic per a un futbolista que va anar escalant en l'escalafó del club des de l'infantil fins al primer equip per acabar, amb 26 anys, sent-ne el capità. “Vull llançar un missatge a tots els capitans que han recollit els braçals i que sàpiguen el que significa ser capità i els valors que tenia Jarque”, explica el portaveu de la família Jarque González, Màgic Díaz. “La Martina [filla de Jarque] tindrà la recompensa que els seu pare serà un exemple per a molts nens”, afegia l'exagent del futbolista en presència de totes les autoritats locals, expresidents de l'Espanyol i dels pares de Jarque, el José Luis i la Sílvia, així com la seva viuda, Jessica González, i la seva filla, Martina. “És de justícia aquest acte, i aquesta escultura servirà a molts nens i nenes per conèixer la història de Jarque. Han passat molts jugadors per l'Espanyol, però avui la cançó de Glòria als herois el representa millor que mai”, explicava el president de l'Espanyol, Joan Collet.