“Espero treure'm l'espina de Jaén amb l'ascens”

El ves­ti­dor està molt bé. Molt fort anímica­ment, però tocant de peus a terra. Sabem que encara no hem fet res i que hem d'anar pas a pas. Si ens con­fiem ens equi­vo­ca­rem.

No mirem a llarg ter­mini. Estem en la jor­nada 24 i encara queda molta lliga. És cert que hem reta­llat molts punts res­pecte als que han anat pri­mers durant la pri­mera volta, que esta­ven molt lluny de nosal­tres, però ara hem de con­ti­nuar així.

No és una obli­gació jugar la fase d'ascens. Però l'any pas­sat ja la vam dis­pu­tar, i aquest any, que crec que tenim millor equip, ho volem repe­tir, és clar. I sem­pre ho hem dit: si podem que­dar pri­mers millor que segons, per tenir el fac­tor camp a favor en les eli­mi­natòries. Volem fer-ho millor que el curs pas­sat. Però repe­teixo, encara queda molt fins a final de tem­po­rada.

L'any pas­sat, quan vam superar el rècord de quinze jor­na­des invic­tes, vam pen­sar que seria impos­si­ble repe­tir-ho, jo el pri­mer. I aquest any ho hem millo­rat. Crec que el que està fent aquest equip és històric aquí al Lleida. Serà difícil que un altre equip ho superi. Però hem de con­ti­nuar com estem, entre­nant-nos i jugant, i ja veu­rem fins on arri­bem.

No, no és obli­gat. No hem de mirar el que pas­sarà la jor­nada 38. Hem d'anar par­tit a par­tit. L'any pas­sat estàvem molt lluny dels qua­tre pri­mers llocs en aquest punt de curs i vam deci­dir anar par­tit a par­tit, i al final vam veure que ho podíem fer. Ara hem de fer el mateix i, de moment, només hem de pen­sar en el Vila-real B.

Estic satis­fet, però és gràcies a tot l'equip. Els onze juga­dors del ter­reny de joc defen­sem tots, i és un mèrit de tot l'equip que siguem el segon equip menys gole­jat del grup ter­cer.

Al prin­cipi de la lliga ens arri­ba­ven poc i ens mar­ca­ven molts gols, i no era nor­mal que ens en fes­sin tants. Ens en van fer onze en les pri­me­res set jor­na­des. Ara s'ha demos­trat que estem bé, hem millo­rat, i això és fruit del tre­ball de tot l'equip

Sóc molt feliç a Lleida i m'hi trobo molt a gust. Fa dos anys que hi sóc, però espero estar-ne més aquí. Aquest és un club molt seriós, la ciu­tat és bonica i l'afició ens dóna molt suport. Com a juga­dor estic molt con­tent aquí.

Tot i ser de prop no havia vin­gut gaire a Lleida. La veri­tat és que un club com aquest, per l'afició, per la ciu­tat i per les ins­tal·laci­ons, es mereix estar més amunt de segona B.

El millor moment com a fut­bo­lista encara ha d'arri­bar. N'he vis­cut de bons, però crec que el millor encara l'he de viure.

Sens dubte el penal fallat a Jaén. Després d'una eli­mi­natòria molt igua­lada vaig xutar el cinquè penal de la tanda, no vaig mar­car i vam que­dar eli­mi­nats. Amb molta diferència, és el pit­jor moment de la meva car­rera.

Sí. En aquell moment ho vaig pas­sar mala­ment, si fallava quedàvem eli­mi­nats, i vaig fallar. Espero que aquest any em pugui treure l'espina amb l'ascens del Lleida a segona A.