Més ball i menys Facebook

El fet de dansar o ballar, segons l'Institut d'Estudis Catalans, significa “executar sol o acompanyat d'altres una successió regulada de passos, de salts, d'actituds, ordinàriament al so d'una música”. Aquesta activitat està arrelada des dels inicis de la nostra espècie, fins i tot hi ha indicis per creure que l'home va aprendre a ballar abans que a parlar. L'ésser humà ha expressat sempre a través de diferents manifestacions artístiques els seus sentiments; així fou com a l'antiga Grècia la dansa ja era considerada com una art més igual que la música o la poesia.

El ball sens dubte forma part d'una cultura pertanyent a un territori o país, d'aquí ve que s'hagin originat les danses tradicionals arreu del món pròpies d'un espai geogràfic en concret. Actualment, fruit de la globalització, també ens podem trobar casos com les danses urbanes que sorgeixen a les grans ciutats, com ara el cas del hip-hop. Sigui d'una manera o d'una altra, el ventall de possibilitats que es genera és molt ampli i de gran riquesa. M'agradaria destacar, però, el naixement al segle XIX a Catalunya dels balls d'envelat. En aquest recinte peculiar però molt idoni per a aquesta activitat, apareixen els balls en parella de diferents gèneres segons la seva procedència: els europeus (el vals, la polca, la masurca), els nord-americans (foxtrot, xarleston, swing, rock-and-roll, el twist) i els d'Amèrica del sud (tango, samba, bolero, mambo, txa-txa-txa, salsa), entre d'altres. Les diferents maneres de ballar i la barreja d'aquests ritmes al llarg de 200 anys, conjuntament amb els canvis econòmics, socials i polítics, s'han esdevingut fins a les sales i escoles de l'actualitat.

Ara bé, totes tenen tres aspectes que formen part d'un mateix denominador comú, i es converteixen en un gran benefici per a les persones.

En primer lloc, per a la salut física, mental i emocional. És una activitat aeròbica que es pot adequar a les possibilitats de cadascú durant les diferents etapes de la vida, millorant la resistència i disminuint el risc de tenir malalties cardiovasculars quan som adults. Al mateix temps produeix poc impacte a nivell articular, i és, juntament amb caminar i anar amb bicicleta, un dels exercicis més saludables. A més, afavoreix un major domini del cos millorant la coordinació general i l'equilibri dinàmic. Les darreres recerques dins l'àmbit de les neurociències, que utilitzen la ressonància magnètica funcional per esbrinar quines parts del cervell s'activen quan estem fent qualsevol acció, demostren que són moltes les parts que s'estimulen quan ballem, i és imprescindible una sincronització perfecta entre totes elles. Tots som molt conscients quan estem aprenent que és necessari fer diverses coses alhora (pensar en el pas o seqüència, fer-ho al ritme de la música, sincronitzar-ho amb la parella, etc.), fins que al final s'automatitza i ja no cal pensar-hi, i podem estar pendents d'altres aspectes com ara l'expressió. D'aquesta manera podem portar a terme més d'una acció simultàniament, el que s'anomena més tècnicament la “multitasca”. Els estudis fets amb població adulta posen de manifest que els balladors, respecte a d'altres que practiquen activitats físiques, poden dur a terme amb més facilitat tasques quotidianes. A tall d'exemple, seria la possibilitat de contestar al telèfon mentre escrius un missatge de correu. Al mateix temps fonamenta la memòria operativa, que ens permet recordar com fer les coses, i prevé en l'envelliment les malalties neurodegeneratives. Cal afegir-hi també que quan estem dansant el cervell posa en marxa l'àrea de les emocions, o sigui el sistema límbic, i es produeixen en gran quantitat les hormones anomenades endorfines o del “plaer”. Aquestes són les mateixes que se segreguen quan fem un petó apassionat o mengem un pastís de xocolata. És una manera d'explicar fisiològicament per què ens agrada tant ballar.

En segon lloc, no podem dansar sense música; aquesta ens fa emocionar, saltar, cantar, posar la pell de gallina, ens transporta a experiències viscudes especials, forma part de la nostra vida de manera significativa al llarg dels anys. En definitiva, ens sentim vius i especials escoltant les nostres cançons. Ja des de Pitàgores es creia que si la medicina tenia el poder de guarir el cos, la música purificava i curava l'ànima. D'aquí ve que en l'actualitat existeixi la musicoteràpia. En definitiva, tots els balls són igual d'interessants i beneficiosos, només cal que triïs aquell ball en què en sentir la música els peus se't comencin a moure sols i que et sigui tan irresistible el seu encant que ja no puguis parar de dansar.

En darrer lloc, no podem oblidar que aquesta activitat comporta un vessant social i de satisfacció personal. Les circumstàncies que es generen en una escola o sala de ball permeten tenir l'oportunitat de conèixer i relacionar-se amb gent nova, i possibiliten situacions per potenciar les habilitats comunicatives. Alhora la persona se sent integrada desenvolupant el sentit de pertinença a una comunitat. Els estudis sociològics revelen que aquest és un dels principals motius per dur a terme una pràctica esportiva.

Atès que estem en una societat on sembla que ja no podem viure sense les noves tecnologies i les xarxes socials, on passem bona part del dia enganxats al Whatsapp, pendents de l'última piulada i de mirar a quanta gent li agrada la darrera foto penjada al Facebook, i considerant que els nous sistemes de comunicació virtuals en algunes ocasions ens generen dependència i desnaturalitzen les relacions humanes, voleu dir que no seria bo per compensar una mica aquesta voràgine i tornar als orígens? No creieu que hauríem de seguir l'exemple dels nostres avantpassats? Podem deixar passar de llarg aquest còctel explosiu que només ens genera salut i ens fa sentir bé amb nosaltres mateixos? Possiblement ens caldria recordar més sovint que un dia en què hem pogut ballar ens hem regalat l'oportunitat de ser una mica més feliços.