Més ball i menys Facebook

El fet de dan­sar o ballar, segons l'Ins­ti­tut d'Estu­dis Cata­lans, sig­ni­fica “exe­cu­tar sol o acom­pa­nyat d'altres una suc­cessió regu­lada de pas­sos, de salts, d'acti­tuds, ordinària­ment al so d'una música”. Aquesta acti­vi­tat està arre­lada des dels ini­cis de la nos­tra espècie, fins i tot hi ha indi­cis per creure que l'home va apren­dre a ballar abans que a par­lar. L'ésser humà ha expres­sat sem­pre a través de dife­rents mani­fes­ta­ci­ons artísti­ques els seus sen­ti­ments; així fou com a l'antiga Grècia la dansa ja era con­si­de­rada com una art més igual que la música o la poe­sia.

El ball sens dubte forma part d'una cul­tura per­ta­nyent a un ter­ri­tori o país, d'aquí ve que s'hagin ori­gi­nat les dan­ses tra­di­ci­o­nals arreu del món pròpies d'un espai geogràfic en con­cret. Actu­al­ment, fruit de la glo­ba­lit­zació, també ens podem tro­bar casos com les dan­ses urba­nes que sor­gei­xen a les grans ciu­tats, com ara el cas del hip-hop. Sigui d'una manera o d'una altra, el ven­tall de pos­si­bi­li­tats que es genera és molt ampli i de gran riquesa. M'agra­da­ria des­ta­car, però, el nai­xe­ment al segle XIX a Cata­lu­nya dels balls d'enve­lat. En aquest recinte pecu­liar però molt idoni per a aquesta acti­vi­tat, apa­rei­xen els balls en pare­lla de dife­rents gèneres segons la seva pro­cedència: els euro­peus (el vals, la polca, la masurca), els nord-ame­ri­cans (fox­trot, xar­les­ton, swing, rock-and-roll, el twist) i els d'Amèrica del sud (tango, samba, bolero, mambo, txa-txa-txa, salsa), entre d'altres. Les dife­rents mane­res de ballar i la bar­reja d'aquests rit­mes al llarg de 200 anys, con­jun­ta­ment amb els can­vis econòmics, soci­als i polítics, s'han esde­vin­gut fins a les sales i esco­les de l'actu­a­li­tat.

Ara bé, totes tenen tres aspec­tes que for­men part d'un mateix deno­mi­na­dor comú, i es con­ver­tei­xen en un gran bene­fici per a les per­so­nes.

En pri­mer lloc, per a la salut física, men­tal i emo­ci­o­nal. És una acti­vi­tat aeròbica que es pot ade­quar a les pos­si­bi­li­tats de cadascú durant les dife­rents eta­pes de la vida, millo­rant la resistència i dis­mi­nuint el risc de tenir malal­ties car­di­o­vas­cu­lars quan som adults. Al mateix temps pro­du­eix poc impacte a nivell arti­cu­lar, i és, jun­ta­ment amb cami­nar i anar amb bici­cleta, un dels exer­ci­cis més salu­da­bles. A més, afa­vo­reix un major domini del cos millo­rant la coor­di­nació gene­ral i l'equi­li­bri dinàmic. Les dar­re­res recer­ques dins l'àmbit de les neu­rociències, que uti­lit­zen la res­sonància magnètica fun­ci­o­nal per esbri­nar qui­nes parts del cer­vell s'acti­ven quan estem fent qual­se­vol acció, demos­tren que són mol­tes les parts que s'esti­mu­len quan ballem, i és impres­cin­di­ble una sin­cro­nit­zació per­fecta entre totes elles. Tots som molt cons­ci­ents quan estem apre­nent que és neces­sari fer diver­ses coses alhora (pen­sar en el pas o seqüència, fer-ho al ritme de la música, sin­cro­nit­zar-ho amb la pare­lla, etc.), fins que al final s'auto­ma­titza i ja no cal pen­sar-hi, i podem estar pen­dents d'altres aspec­tes com ara l'expressió. D'aquesta manera podem por­tar a terme més d'una acció simultània­ment, el que s'ano­mena més tècni­ca­ment la “mul­ti­tasca”. Els estu­dis fets amb població adulta posen de mani­fest que els balla­dors, res­pecte a d'altres que prac­ti­quen acti­vi­tats físiques, poden dur a terme amb més faci­li­tat tas­ques quo­ti­di­a­nes. A tall d'exem­ple, seria la pos­si­bi­li­tat de con­tes­tar al telèfon men­tre escrius un mis­satge de cor­reu. Al mateix temps fona­menta la memòria ope­ra­tiva, que ens per­met recor­dar com fer les coses, i prevé en l'enve­lli­ment les malal­ties neu­ro­de­ge­ne­ra­ti­ves. Cal afe­gir-hi també que quan estem dan­sant el cer­vell posa en marxa l'àrea de les emo­ci­ons, o sigui el sis­tema límbic, i es pro­du­ei­xen en gran quan­ti­tat les hor­mo­nes ano­me­na­des endor­fi­nes o del “plaer”. Aques­tes són les matei­xes que se segre­guen quan fem un petó apas­si­o­nat o men­gem un pastís de xoco­lata. És una manera d'expli­car fisiològica­ment per què ens agrada tant ballar.

En segon lloc, no podem dan­sar sense música; aquesta ens fa emo­ci­o­nar, sal­tar, can­tar, posar la pell de gallina, ens trans­porta a experiències vis­cu­des espe­ci­als, forma part de la nos­tra vida de manera sig­ni­fi­ca­tiva al llarg dels anys. En defi­ni­tiva, ens sen­tim vius i espe­ci­als escol­tant les nos­tres cançons. Ja des de Pitàgores es creia que si la medi­cina tenia el poder de gua­rir el cos, la música puri­fi­cava i curava l'ànima. D'aquí ve que en l'actu­a­li­tat exis­teixi la musi­co­teràpia. En defi­ni­tiva, tots els balls són igual d'interes­sants i bene­fi­ci­o­sos, només cal que triïs aquell ball en què en sen­tir la música els peus se't comen­cin a moure sols i que et sigui tan irre­sis­ti­ble el seu encant que ja no puguis parar de dan­sar.

En dar­rer lloc, no podem obli­dar que aquesta acti­vi­tat com­porta un ves­sant social i de satis­facció per­so­nal. Les cir­cumstàncies que es gene­ren en una escola o sala de ball per­me­ten tenir l'opor­tu­ni­tat de conèixer i rela­ci­o­nar-se amb gent nova, i pos­si­bi­li­ten situ­a­ci­ons per poten­ciar les habi­li­tats comu­ni­ca­ti­ves. Alhora la per­sona se sent inte­grada desen­vo­lu­pant el sen­tit de per­ti­nença a una comu­ni­tat. Els estu­dis sociològics reve­len que aquest és un dels prin­ci­pals motius per dur a terme una pràctica espor­tiva.

Atès que estem en una soci­e­tat on sem­bla que ja no podem viure sense les noves tec­no­lo­gies i les xar­xes soci­als, on pas­sem bona part del dia engan­xats al What­sapp, pen­dents de l'última piu­lada i de mirar a quanta gent li agrada la dar­rera foto pen­jada al Face­book, i con­si­de­rant que els nous sis­te­mes de comu­ni­cació vir­tu­als en algu­nes oca­si­ons ens gene­ren dependència i des­na­tu­ra­lit­zen les rela­ci­ons huma­nes, voleu dir que no seria bo per com­pen­sar una mica aquesta voràgine i tor­nar als orígens? No cre­ieu que hauríem de seguir l'exem­ple dels nos­tres avant­pas­sats? Podem dei­xar pas­sar de llarg aquest còctel explo­siu que només ens genera salut i ens fa sen­tir bé amb nosal­tres matei­xos? Pos­si­ble­ment ens cal­dria recor­dar més sovint que un dia en què hem pogut ballar ens hem rega­lat l'opor­tu­ni­tat de ser una mica més feliços.