Abans de tenir blindat el fitxatge de Neymar, i per si l'operació per portar el brasiler no arribava a bon port, el FC Barcelona va pensar seriosament en una alternativa de prou garanties que servís per reforçar la davantera de l'equip. El nom que es va posar sobre la taula va ser el de Sergio, Kun, Agüero. A les oficines d'Arístides Mallol eren plenament conscients que aquesta incorporació era extremadament complicada, però tot i això es van mantenir diverses trobades amb els seus representants per temptejar la situació. Entre aquestes últimes i les de l'any passat es podrien comptabilitzar prop de sis o set reunions. Les negociacions, a l'estiu, van ser molt serioses.

L'arribada de Neymar, però, va refredar l'interès del Barça, que mai ha tancat les portes a Agüero. Qui les hi manté obertes de bat a bat és, sobretot, Leo Messi i el seu entorn més proper. El 10 blaugrana, ara lesionat, és molt amic del davanter del Manchester City i a través de persones pròximes no ha deixat d'insistir a Sandro Rosell que faci tots els possibles per portar-lo al club blaugrana. Avui dia, ho segueixen fent. Plegats han aconseguit èxits amb el seu país, per exemple, el mundial sub-20 de l'any 2005, encara que Agüero no va jugar gaire, però sobretot la medalla d'or en els Jocs Olímpics de Pequín 2008. La complicitat que tenen dins i fora del camp és total i tots dos estarien encantats de coincidir al mateix equip. “El Barça el torna boig”, assegura una persona de l'entorn del Kun.

Després de tres temporades al Manchester City, on va arribar procedent de l'Atlético de Madrid a canvi de 45 milions d'euros, el davanter argentí no veuria malament un canvi d'aires. A diferència de Tévez, Agüero mai s'ha queixat públicament que resulta força dur viure en aquesta ciutat anglesa, però la realitat és que té certa enyorança de la seva vida a Madrid. I està convençut que s'adaptaria a la perfecció a Barcelona. Precisament és el Real Madrid l'altre club que tampoc li ha tancat mai les portes. Abans de decidir emigrar cap a Anglaterra, el seu fitxatge pel club blanc estava gairebé tancat. En l'últim moment, però, el Real Madrid es va fer enrere i va provocar tal grau de decepció i emprenyament que el Kun Agüero encara no els ha perdonat. Entre els dos grans de la lliga espanyola, té molt clar que escolliria el Barça.

La principal problemàtica amb què es trobaria el Barça no són els diners. En el terreny econòmic, arrencar el jugador del City costaria prop de 50 milions d'euros més assumir una fitxa propera als 9 milions. Negociar amb el jugador no seria fàcil perquè la mossegada de la “hisenda” catalana és molt superior a l'anglesa. Aquí pagaria el 56% mentre que ara mateix paga aproximadament un 45%. Com en molts fitxatges –Cesc, Mascherano– se li hauria de demanar un esforç perquè acabés vestint de blaugrana. En la Premier League no existeixen les clàusules de rescissió, encara que els futbolistes se solen declarar en rebel·lia per forçar una venda.

L'entrebanc més important seria convèncer el director general del Manchester City, Ferran Soriano, que es posés a negociar un traspàs amb el Barça de Rosell. Les relacions entre els dos dirigents segueixen sent molt dolentes, malgrat que l'estiu passat els dos clubs ja van negociar per Denis Suárez. No hem d'oblidar que l'actual junta directiva va denunciar Soriano pel cas de l'espionatge als treballadors del club. Les relacions amb el director esportiu, Txiki Begiristain, per contra, no són tan tibants.

En el cas de negociar un possible traspàs d'Agüero, però, tot seria completament diferent perquè l'exvicepresident del FC Barcelona ja ha dit a l'argentí que s'oblidi del Barça: perquè consideren que és un jugador vital per al seu projecte, perquè no volen reforçar un possible rival en la Champions i també pels motius personals esmentats. A més, el club anglès i el Real Madrid tenen un acord per informar-se mútuament de tots els moviments que fa el Barça en aquesta operació i en d'altres que puguin afectar altres jugadors.

El que no tenen present és que la majoria de vegades els jugadors acaben anant on volen –i Bale n'és un clar exemple–, així que si finalment el Barça es decideix a apostar de manera rotunda i decidida pel fitxatge d'Agüero comptarà amb tota la força del desig del jugador, que no és cap altre que vestir de blaugrana i jugar al costat del seu gran amic Leo Messi.

Perquè això passi, però, Gerardo Martino hauria de donar el vistiplau a reforçar una posició, la de davanter centre, que en els últims anys és propietat pràcticament exclusiva de Leo Messi. El tècnic argentí ha reconegut en privat i públicament que si alguna cosa es pot millorar del Barça actual és la posició de davanter centre perquè el Barça ara mateix no en té cap. Malgrat que Agüero no es pot considerar un clàssic davanter de referència i només d'àrea, sí que es tracta d'un golejador d'una qualitat inqüestionable, com ha demostrat en tots els equips en què ha jugat. A més, s'entén amb Messi.