3a divisió
Júpiter
La revelació de la dècada
Kuku ja ha fet onze gols i és el jugador que ha signat un millor inici realitzador dels últims deu anys
El 2008 ja va debutar a tercera amb el Blanes, però es va diluir en el futbol regional. Fa dos anys va revifar al Poble Nou 2000 –3a catalana– i al Júpiter ha trobat l'entorn ideal per créixer
Encuriosit perquè hi havia un tal Kuku fent gols a cabassos a tercera catalana, el tècnic del Júpiter, Juanjo Garcia, va anar a veure un Cabrera-Poble Nou 2000. Els visitants van guanyar 0-1 i el davanter que havia anat a observar no va marcar, però no va fer ni falta. Com qui s'enamora a primera vista, a la tarda ja li trucava des de l'autocar que duia el Júpiter al camp del Vic. Juanjo volia Kuku al seu equip. El davanter es pensava que era una broma. Com li havia de trucar l'entrenador d'un club històric del futbol barceloní a ell, que jugava a tercera catalana? Després de penjar, va buscar a Google o on fos contra qui jugava el Júpiter i, voilà!, desplaçament dels grisgrana a Osona. Era veritat. Llavors s'ho va creure. Anava de veres.
D'aquell 30 de març del 2014 fins avui han passat un any i set mesos, i Kuku s'ha convertit en el millor golejador en un inici de lliga a tercera divisió de l'última dècada. Onze dianes en onze partits. I la soferta parròquia que segueix la categoria, amb la sensació meravellosa de tenir al davant una figura nova, amb aquell magnetisme que desprenen només els que veuen porteria amb la sorprenent facilitat amb què els nens petits fan gols al pati de l'escola. Un rere l'altre. Bufar i fer ampolles.
“Si Kuku hagués tingut la fortuna d'haver passat pel planter del Barça, ara estaria a primera divisió o, anant-li més malament les coses, a segona A.” Millor resum del potencial que li veu el seu actual tècnic, “i també descobridor”, tal com ell mateix matisa amb orgull, impossible. Però el passat futbolístic de l'ariet català d'arrels gambianes no hauria pogut estar més lluny dels luxes i les comoditats de la Masia. A ell li va tocar pelar-se els genolls pels camps del Maresme i la Selva. Forjat en el futbol de base del Pineda, l'any 2008 va fer cap al juvenil del Blanes. I allà va tastar un futbol de més nivell. Però va ser efímer. El 7 de desembre del 2008 va jugar 16 minuts d'un Balaguer-Blanes de tercera divisió i va tenir temps per fer un gol. Malauradament, després va desaparèixer. “Tenia unes aptituds especials, qualsevol amb una mica d'idea ho veia,” relata el tècnic dels de la Selva aleshores, Paco Carballo. Per aquesta raó, l'entrenador li va voler fer un lloc al primer equip: “Amb el juvenil havia fet molts gols, però per problemes de disponibilitat i de constància no tenia continuïtat, així que per mirar de motivar-lo li vam oferir un lloc amb nosaltres,” diu Carballo, que afegeix: “Fins i tot havia arribat a recollir-lo jo mateix amb el cotxe, però no s'ho podia manegar i a mitja temporada va marxar.”
I sis cursos després...
Paco Carballo no sentiria a parlar més d'aquell davanter fins a la temporada passada, sis anys després d'haver-li perdut la pista. “Vaig veure que hi havia un tal Kuku fent molts gols al Júpiter i després vaig caure-hi. Era ell”, rememora l'entrenador, gens sorprès amb les 25 dianes que va fer a primera catalana: “És el típic davanter que agrada a qualsevol tècnic, molt complet. Ara, amb més presència física i disciplina tàctica, té marge per evolucionar; l'edat [26 anys] no ha de ser cap problema.”
L'aptitud només s'explota quan hi ha actitud. I això és el que ha permès a Kuku fer el salt endavant. El canvi de xip arribaria en la seva etapa al Poble Nou 2000, després de passar per l'Olímpic de Malgrat, el Tossa i d'haver sortit del Lloret per la porta del darrere. Els 45 gols en 29 partits a tercera catalana van ser l'aval. “Kuku era un jugador excepcional, però quan va arribar tenia un caràcter complicat a la gespa que vam haver de treballar”, diu el president del ja desaparegut Poble Nou 2000, Baltasar Casanueva, Choco, que li va oferir una retribució econòmica. “Ell era l'únic que la tenia”, explica. Però és que ell era únic.
On ha fet eclosió Kuku és al Júpiter. El seu fitxatge, però, no va ser tan fàcil com una trucada des d'un autocar. D'entrada, Juanjo Garcia i ell no es van posar d'acord a causa del rigor pressupostari. Un cop començada la pretemporada del 2014, Kuku va veure que havia d'agafar el tren i va trucar al tècnic més d'un cop insistint que li fes una prova. “Jo tenia la línia ofensiva tancada i sabia que si hi accedia, me'l quedaria, tal com va acabar succeint”, diu el tècnic, que ha estat també un mentor: “Tenim una relació gairebé familiar, sóc sincer, transparent i directe amb ell, i això no ho havia fet ningú.” Garcia, amb tot, està encantat de la vida amb ell: “Més enllà dels gols, Kuku aporta moltíssim. És generós, dinàmic, elèctric, s'associa amb criteri...” Vaja, tots els ingredients per créixer. On deixarà enguany el llistó?