8,3 milions de condemna
Akasvayu. Condemnen amb duresa Josep Amat i Santi Sardà en considerar-los responsables de la fallida del CB Girona. Tots dos disposen ara de vint dies hàbils per apel·lar la resolució
Des de la vista del judici fins a la resolució que es va saber ahir, han passat tretze mesos. Un període de temps en què Hugo Novales, magistrat del jutjat mercantil de Girona, ha analitzat tot el cas a fons i ha acabat dictaminant que Josep Amat i Santi Sardà són responsables de la fallida del CB Girona l'estiu del 2008, amb les seves decisions –“negligents” a l'hora d'ajornar la convocatòria del concurs de creditors– i la manera de dur el club. Llavors, eren el president i el conseller delegat, respectivament. A tots dos, se'ls ha castigat amb duresa, condemnant-los a pagar 8.308.500 euros, “la quantitat coincident amb els crèdits generats a partir del moment en què, com a màxim, s'havia d'haver instat el concurs, juliol del 2007”, segons la sentència recull. Vindria a ser, en altres paraules, el que la immobiliària Akasvayu tenia pendent de pagar al club el curs 2007/08, l'últim d'activitat.
A més, també se'ls inhabilita durant cinc anys per administrar béns aliens o a qualsevol altra persona; i perden qualsevol dret com a creditors concursals. La resolució no és ferma i els dos condemnats disposen ara de vint dies hàbils per presentar les al·legacions a l'Audiència de Girona.
Venia de lluny
El procés legal contra Josep Amat i Santi Sardà ja fa anys que es mou pels jutjats. Els tres administradors concursals del CB Girona (Emili Puig, Martí Batllori i Josep Parra) els exigien inicialment 15 milions d'euros per fer-los pagar la seva gestió deficient. El punt de mira es va focalitzar només en ells dos, ja que la resta de directius no n'eren responsables, a parer dels administradors. Així, als altres mai se'ls ha inclòs en el procés. Es tracta d'Enric Ametller, Jordi Juanhuix, Robert Mora, Àlex Sáez, Xavier Geli, Antoni Bachiller, Paco Faure, Francesc Ginés, Narcís Piferrer i Pere Juanola.
Els catorze folis de la resolució graviten al voltant de les irregularitats comeses, amb Amat i Sardà de responsables. Primer se'ls retreu l'immobilisme en la sol·licitud de concurs de creditors, quan mesos enrere ja es va veure que era l'únic camí. No es va fer fins que l'ACB els va comunicar via burofax que no se l'acceptava en la competició. El passiu era molt superior als actius i el club estava en causa de dissolució. A l'Agència Tributària, es devien 11.108.422 euros; a la Seguretat Social, 482.754, a més de més impagaments a altres entitats i societats. “El retard en la sol·licitud pretén justificar-se amb l'al·legat relatiu en espera de la quantitat compromesa amb el patrocinador [Akasvayu], no sent mai així”, diu la sentència, que recull que un informe d'auditoria reflectia que els fons propis negatius del CB Girona el 30 de juny del 2006 eren de 5.845.000 euros i la societat ja estava en causa de dissolució.
Des dels antics gestors i així ho va refermar també Antonio Maceiras, l'exdirector general, no es va fer el concurs perquè això suposava l'exclusió de l'ACB, segons la normativa. Ara, en canvi, el club gironí tindria un precedent, ja que el Valladolid hi va entrar i, tot i que l'ACB el volia expulsar, un jutge el va mantenir en la competició. A tot això, en la resolució també s'hi subratllen els incompliments en la presentació dels comptes, a banda d'irregularitats reiterades a l'hora de fer-los. Tots dos encausats, per bé que Amat no va assistir al judici, van basar la seva defensa atribuint els problemes econòmics a principi del 2008 a la crisi.
Sardà no se'n lliura
Si bé el mateix Amat va fer una carta atribuint-se tota la responsabilitat i assegurant que la tasca de Sardà es limitava únicament a la representació, comunicació i relacions externes, el magistrat Novales ho veu diferent: “És un bast intent d'ocultar la realitat, aparentant el que no és i oferint una imatge distorsionada de qui intervenia amb coneixement, consciència i voluntat en les decisions de gestió de l'entitat, incloses les econòmiques i judicials i, és clar, la tardança en la sol·licitud del concurs li és absolutament imputable.” El conseller delegat havia basat la seva defensa durant tot el judici en el fet que no tenia poders per firmar ni tampoc negociar res en nom del CB Girona.
El procés ara està en espera de l'apel·lació que puguin presentar tant Josep Amat i Sardà i, si no té cap efecte, l'execució de la sentència, que es podria trobar amb la insolvència dels dos per la xifra a pagar.
ELS AJORNAMENTS
LA FALLIDA
Tres anys, dos títols i un cúmul de deutes
La immobiliària Akasvayu va entrar com a patrocinador del CB Girona el maig del 2005. El llavors Casademont havia tingut un exercici tortuós, en què va flirtejar amb el descens i vivia escanyat econòmicament. El missatge de presentació de Josep Amat i Joan Obiol –es va desvincular del projecte ben aviat– va deixar tothom bocabadat, prometent títols i estrelles. “Ronaldinhos”, va arribar a dir. Amat va complir la paraula a mitges, ja que, si bé és veritat que van venir a Girona jugadors de talla mundial (Raül López, Fran Vázquez, Marc Gasol, McDonald, Dueñas, Fucka i el mateix Pesic) i van arribar dos títols, una copa FIBA i una Lliga Catalana, no va poder complir amb la part més evident, que era poder pagar-los. I el conte de fades va durar tres anys.