Christiania és, sense cap mena de dubte, un dels indrets més singulars d'Europa. Els seus terrenys, on s'aixecava una caserna militar de l'exèrcit danès que va caure en desús després de la Segona Guerra Mundial i que va ser finalment abandonada el 1967, constitueixen avui una autèntica ciutat lliure, que s'ha autoproclamat independent de Dinamarca, i que governa les seves trenta-quatre hectàrees d'extensió en base a les idees d'igualtat i plena llibertat.

La història d'aquesta singular ciutat lliure es remunta al setembre del 1971 quan, després de quatre d'anys d'abandonament dels antics terrenys militars, un grup de pares veïns del barri de Christianshavn van decidir tombar les tanques que encerclaven la caserna i les seves terres per tal que els seus fills tinguessin un espai on jugar. Amb aquell gest, que suposava la recuperació de l'indret per part de la ciutadania, es posava la primera pedra per a la creació de la ciutat lliure de Christiania, que va cristal·litzar pocs mesos després quan bona part de les famílies que havien alliberat els terrenys van decidir establir-s'hi per crear una comunitat que s'autogovernés en llibertat.

L'autoproclamada ciutat lliure i independent de Christiania va atreure, en aquella boja dècada dels setanta, des de hippies i ocupes fins a convençuts partidaris del col·lectivisme i l'anarquisme. Naixia així un model de societat en què el poc menys de miler de persones que hi habitava s'autogovernava de manera col·lectiva en base a un paradigma de llibertat. Entre les singularitats de Christiania, al marge del col·lectivisme i l'amor lliure, un altre dels leitmotiv del moviment alternatiu d'aquella època era el consum lliure de drogues. Així, doncs, des dels seus inicis, Christiania es va convertir en un espai on el consum de marihuana estava tolerat, un fet que va esdevenir un dels atractius més grans de la ciutat a ulls dels seus veïns danesos.

La identificació de Christiania amb la marihuana (i la resta de drogues toves) és tan gran que a la ciutat lliure també se la coneix popularment a Copenhaguen amb el sobrenom de Districte Verd. No en va, la seva via principal, plena de bars i botigues alternatives, s'anomena el carrer del Camell. No costa gaire endevinar, doncs, quina és l'ocupació principal de bona part dels que la freqüenten.

En el seu afany per crear una veritable ciutat independent, els habitants de Christiania arribaren fins al punt de crear una bandera pròpia (vermella, amb tres cercles grocs) i fins i tot una moneda, el lön (una paraula danesa que es podria traduir per salari), que, tot sigui dit, no ha pogut substituir la corona danesa com a divisa corrent.

A aquesta equació, estat lliure, bandera i moneda, li faltava, però, una variable, un equip de futbol que representés la ciutat, una mancança que es va solucionar amb la creació del Christianshavn Soccer Club (CSC), el 1982. De fet, hi havia certs dubtes sobre com una comunitat lliure i alternativa com la de Christiania, on predominaven les idees llibertàries i antiautoritàries, assumiria la creació al seu si d'un club de futbol en un moment en què aquest esport ja començava una transformació imparable cap a la mercantilització dominant avui dia.

Tot i així, el naixement del Christianshavn Soccer Club va tenir lloc amb tota naturalitat, ja que responia a la voluntat dels joves de la ciutat lliure, i alguns companys seus de veí barri de Christianshavn, de jugar a futbol i de fer-ho representant la seva comunitat.

Tot i així, en els seus orígens, coincidents amb l'inici de la dècada dels vuitanta, el CSC no va poder assumir encara formalment el nom de la ciutat lliure i va haver d'incloure el del barri veí en la denominació formal del club.

La por que les autoritats futbolístiques daneses no autoritzessin al si de la seva federació un club que portés el nom de Christiania, reflex d'una societat conservadora que temia els esquerranosos de la ciutat lliure, va provocar que el club hagués d'anomenar-se, del 1982 al 1994, Christianshavn Soccer Club.

Tot i així, el CSC era, de facto, el club de Christiania que, onze anys després de la seva constitució, ja podia presumir de ser un club esportiu que, tot i no dur formalment el seu nom, lluïa orgullós els colors de la seva bandera, el vermell i el groc, i al seu escut hi reproduïa un arc de Sant Martí, un dels símbols que representa la identitat  diversa, igualitària i antiautoritària de la ciutat lliure.

El Christianshavn Soccer Club no va ser percebut com un cos estrany per la resta de la ciutat lliure, ja que el seu funcionament era plenament democràtic i els seus integrants sorgien, en bona part, de la mateixa ciutat i es comportaven com els seus components. De fet, durant els seus primers anys, un dels elements identificatius del club va ser el consum compulsiu de cànnabis dels seus integrants, fins i tot al vestidor just abans d'iniciar els partits. Potser per això el CSC va passar els seus primers anys de vida vegetant en l'anonimat de la vuitena divisió danesa.

Amb l'arribada de la dècada dels noranta, el club va rebre un impuls fruit del seu esperat ascens de divisió que va comportar l'abandonament de l'estadi on disputava fins aleshores els partits com a local, el Prat de la Pau, anomenat així pel pacifisme també imperant a la ciutat lliure, per passar a jugar a Klövermarken, un antic camp que va acollir refugiats alemanys el 1945 i que va ser posteriorment reconvertit en equipament esportiu.

El bon debut de dècada del club va acabar, però, el 1994 quan el CSC va ser durament sancionat per diversos episodis de violències i amenaces protagonitzats pels seus jugadors i es va dissoldre per ser, aquell mateix any, refundat, ara sí, amb el nom de Christiania Sports Club, una denominació que li va permetre mantenir l'acrònim històric de CSC i recollir al mateix temps en la nova denominació el nom de la ciutat lliure a la qual representava.

El nou CSC va començar el seu camí des de la vuitena categoria del futbol danès, però va decidir impulsar una audaç política de comunicació i d'imatge destinada a reforçar els vincles del club amb una ciutat lliure de Christiania que ja s'havia convertit en un dels principals atractius turístics que recollien totes les guies de Copenhaguen i que visitaven gairebé un milió de turistes anuals atrets per la seva icònica llegenda. El club va recollir, en el seu nou escut, els símbols que ja es reproduïen en el del 1982 (la bandera de la ciutat lliure i l'arc de Sant Martí), però va decidir afegir-hi un colom de la pau per recalcar el seu convençut pacifisme.

Va ser durant aquest nou període quan el club va adoptar dos dels lemes que més fortuna han fet per identificar-lo. El primer, You'll never smoke alone! (‘mai fumaràs sol'), una deformació de la famosa divisa que identifica, entre d'altres, el Liverpool anglès i el Celtic escocès i que s'ha convertit en l'himne del club; el segon, Joint the club!, un joc de mots que crida a afegir-se al CSC tot utilitzant la paraula joint, una manera col·loquial de designar un porro.

Queda clar, doncs, que el Christiania Sports Clubs fa bandera del consum de marihuana, absolutament generalitzat no només a les grades del seu estadi, sinó també als seus vestidors, almenys fins fa relativament poc, ja que l'actual entrenador, Michael Ruch Svendsen, antic jugador professional, ha decidit prohibir fumar al vestidor.

Tot i que aquesta mesura, adoptada en bona part per l'exigència competitiva de la cinquena divisió danesa, en què actualment juga el CSC, sembla limitar la identitat fumeta del club, el cert és que el Christiania continua ben fidel als seus principis llibertaris i antiautoritaris. Una bona mostra n'és el derbi que l'equip de la ciutat lliure protagonitza regularment amb el club que ha esdevingut l'autèntic rival a batre, el Politiets IF, l'equip de la
policia.

Els enfrontaments entre el CSC i el club policial tenen sempre un regust especial per als habitants de la ciutat lliure. No en va, Christiania ha estat, durant dècades, un territori on la policia danesa no hi era benvinguda. Tot i així, els partits no són mai especialment conflictius fora del terreny de joc. La raó és ben senzilla, el Politiets IF gairebé no té aficionats que li donin suport.

Malgrat que es mantenen fidels als seus orígens, el Christiania Sports Club no és aliè als vents de canvi que també bufen a la ciutat lliure que representa. Actualment, al marge d'haver prohibit el consum de cànnabis al vestidor, el club somia construir un estadi i esdevenir semiprofessional. Un fet reforçat per alguns patrocinis, com el de la marca danesa Hummels, que des del 2012 equipa el club i que anhela, al seu temps, convertir-lo en el Sankt Pauli danès, és a dir, en un club professionalitzat però amb una identitat alternativa i contestatària que el converteixi en veritablement singular.

Mentrestant, però, els seguidors del Christiania, ells sí, continuen gaudint del futbol mentre els porros es consumeixen l'un darrere de l'altre. Per alguna cosa el seu és l'equip que mai fumarà sol.