Els més murris de la classe
Malgrat patir en moltes fases del partit, el Llagostera va obtenir un grandiós triomf a Mallorca gràcies a una acció aïllada i un bon treball defensiu
Els de la Costa Brava encadenen vuit jornades sense perdre, s'enfilen als 40 punts i tenen la salvació molt encarrilada
La victòria del Llagostera al camp del Mallorca és l'exemple més clar del bon moment que travessa el conjunt blaugrana. A les Illes, els jugadors de Carrillo i Alsina no van jugar el partit més vistós del curs, i fins i tot ho van passar molt malament en certes fases del partit, però al final, després d'una resistència de molt de mèrit en defensa –afavorida pel desencert local– i una efectivitat gairebé màxima, els llagosterencs van estampar el seu segell de victòria en un altre camp de primera divisió. I aquest curs, ja en són uns quants. El conjunt de la Costa Brava s'enfila fins als 40 punts, i les coses s'haurien de torçar molt perquè l'objectiu de la permanència –tothom la xifra en 51 punts– s'escapés, quan encara queden 12 jornades per jugar-se.
En un altre escenari de primera divisió, els primers minuts del Llagostera van estar marcats pel domini d'un Mallorca que havia mostrat una bona versió davant del seu públic des que Miquel Soler n'ha agafat les regnes. Tot el perill dels mallorquinistes començava a les bandes, a través d'homes ràpids com Arana i Pereira, que feien treballar de valent la defensa de la Costa Brava. Malgrat el domini general dels balears, el Llagostera va demostrar una setmana més que es pot arribar a sentir còmode sent dominat i sortint al contraatac. De fet, durant el primer temps aquesta va ser la idea de joc dels de Carrillo i Alsina: ferms en defensa i intentar enganxar el conjunt rival amb la guàrdia baixa en una transició ràpida.
Amb el pas dels minuts i amb el Mallorca esbravat després de l'embranzida inicial, el Llagostera va començar a estirar línies i a veure-li la cara al porter Cabrero. Tot i que molt tímides, les arribades dels llagosterencs van ser un avís per a l'equip de Miquel Soler. En una d'aquestes (28'), Juanjo ja encarava la porteria balear quan va ser objecte de falta al límit de l'àrea. Truyols va veure una groga que podia haver estat vermella, però en el posterior llançament la pilota va topar amb la barrera. El Llagostera es començava a trobar còmode, i el Mallorca, juntament amb la seva afició, començava a perdre els nervis davant un rival ben col·locat i un col·legiat que els treia de polleguera en diverses ocasions. Tot i que en el tram final de la primera part el Llagostera es trobava força a gust, també va ser en aquest moment quan va arribar l'ocasió més clara del Mallorca. Després d'un bon control i assistència de Xisco, Joselu va rematar al pal quan es trobava a escassos centímetres de la línia de gol (41'). Poc després, l'Iberostar Estadi va reclamar un penal en una acció a l'interior de l'àrea llagosterenca.
Una setmana més, el Llagostera aconseguia arribar viu al descans i amb totes les possibilitats de puntuar intactes, però era conscient que de cara al segon temps li faria falta alguna cosa més en atac si el que volia era endur-se els tres punts de les Illes. En el descans, el cos tècnic llagosterenc va moure fitxa ràpid i, només arrencar la segona part, Sergio León va entrar en el lloc d'un desaparegut en atac Arturo. La voluntat de posar una marxa més al partit va funcionar, però el Mallorca també ho va fer i, més enllà d'una primera ocasió de León agafant l'esquena de la defensa, la represa va tenir color mallorquinista un cop més.
Toca patir
El Llagostera ho va passar realment malament en els primers 25 minuts del segon temps. Tancats del tot al darrere i resistint les envestides del rival, el conjunt de la Costa Bava va veure com només la falta de punteria i concreció del rival evitava que el marcador es mogués. Les ocasions més clares dels balears van arribar a través de les botes de Yuste. En els minuts 62 i 63, el migcampista dels mallorquins va disposar de dos xuts molt clars des de l'interior de l'àrea, que es van perdre a escassos centímetres de la porteria de René.
Passat el temporal, les aigües es van calmar i l'entrada de Tito al camp va fer que l'equip fes un pas endavant i va evitar que es pengés encara més al travesser. El partit entrava en uns minuts de força monotonia i poc perill a les dues porteries. La falta de tensió del moment es va contagiar a l'equip de Soler, i Pitu, com és habitual, els ho va fer pagar car. El saltenc va plantar la pilota en la zona de tres quarts, va veure el desmarcatge de León, i, mentre el rival es dirigia a l'interior de l'àrea per defensar l'acció, l'andalús va rebre la pilota, va encarar Cabrero i el va afusellar sense donar opcions al porter mallorquí (79'). Si amb el marcador igualat el Llagostera havia estat capaç de resistir en defensa, amb la moral que li va donar el gol encara es va veure més reforçat.
Quedaven poc més d'onze minuts per jugar-se, però des de la visió balear, la patacada havia sigut dura. Fins al xiulet final, el Llagostera va saber jugar les seves cartes. De fet, eren les mateixes que havia utilitzat durant tot l'enfrontament però, amb el marcador a favor i contra un Mallorca amb els braços abaixats, no es va patir en cap moment per sumar els tres punts. El tram de lliga amb dos desplaçaments consecutius s'ha passat amb bona nota, i és que, més enllà dels bons resultats que s'han sumat, sembla clar que, ara sí, l'equip s'ha fet gran. A Palamós, tocarà gaudir d'aquest moment.
LLAGOSTERA: René; Masó, Alcalá, Ruymán, Samu de los Reyes; Pitu, Jordi López (Tito, 72'); Querol, Ríos Reina (Tarradellas, 90'); Juanjo i Arturo (Sergio León, 46').
MALLORCA: Cabrero; Cendrós (Fofo, 83'), Truyols, Bigas (Agus, 72'), Gulan; Joao, Yuste; Arana (Marco Asensio, 71'), Pereira; Xisco i Joselu.
