El contrast més agraït
Girona. L'1-2 a Oviedo és el dissetè partit en què l'equip ha començat amb un resultat advers i ha acabat guanyant des que va arribar a segona A. A fora, ho havia aconseguit sis cops més
És un recurs habitual a les rodes de premsa dels entrenadors. Mirar de marcar primer, perquè si es rep un gol, és difícil de refer-se'n i completar la remuntada. El Girona va viure dissabte al Carlos Tartiere l'agraïda sensació de celebrar els tres punts després d'haver començat amb mal peu, amb el gol de Borja Valle en rematar un córner. El penal transformat per Granell i el gol de Jaime Mata van permetre la remuntada, mèrit que el Girona –i la majoria de clubs– està poc acostumat a viure. Els gironins superen els 300 partits a segona A (n'ha disputat 305), i el de dissabte és el dissetè en què van començar amb un resultat advers i van acabar amb la victòria.
La primera remuntada completa del curs ha arribat ben aviat, en el tercer partit lluny de Montilivi. La temporada passada l'equip encara es va espavilar més, perquè Sandaza i Mata van transformar un 1-0 en un 1-2 a Santo Domingo, en la segona jornada. La temporada més brillant de la història del club va acabar amb quatre remuntades completes, que igualaven el sostre que havia aconseguit dos anys abans l'equip, que també va lluitar per l'ascens a primera, amb Rubi a la banqueta. En tots dos casos, l'última reacció va ser contundent i molt recordada, en plena recta final, al Miniestadi fa quatre mesos (2-4) i contra l'Alcorcón (del 0-2 al 3-2) el maig del 2013.
A l'altre extrem, hi ha les temporades 2009/10 i 2010/11, en què el Girona va superar les 42 jornades de lliga amb una sola remuntada, a Montilivi. Com a visitant, l'1-2 al Tartiere és el setè partit que els gironins comencen amb el peu esquerre i són capaços d'aixecar.