Pim, pam, pum

La millor entrada de la temporada al Palau Olímpic (9.143 espectadors), que va obligar a obrir la tercera graderia, sempre tancada, no va ser suficient per capgirar una evidència: la superioritat del Barça. No és casualitat que el curs passat els blaugrana ja van exhibir-se al Palau Olímpic de 38 punts (61-99) i que al Palau Blaugrana també apallissessin els verd-i-negres de 22 punts (77-55). És la diferència en la nova ACB entre els grans i la resta, encara que hagin jugat 48 hores abans en l'Eurolliga. Una cosa que tothom sap, però, que quan es viu en les pròpies carns és frustrant per a l'afició i per als jugadors.

La Penya va aguantar el primer temps però a partir de llavors el festival del Barça va ser total. Ara toca centrar-se cada equip en les seves lligues i per a la Penya és diumenge a Fuenlabrada i per al Barça dijous contra el Madrid. Aquí sí que cap dels dos no podrà fallar.

En els primers vint minuts els de Xavi Pascual, que no ha perdut mai en la seva carrera a Badalona, va aguantar gràcies a Doellman –16 punts dels 35 del seu equip–. Els verd-i-negres van trobar Abalde com a referent amb 9 punts i 2/2 triples. En el descans el derbi estava totalment obert (32-35).

En la segona meitat el que tothom esperava va arribar ben aviat, quan el Barça va dir fins aquí hem arribat. Amb 33-38 un triple fallat de Paul combinat amb dos triples de Pau Ribas –va estar malalt les últimes hores–, d'un hipotètic 36-38 es va passar a un 33-44. I allà es va acabar el matx. El Barça va fer sortir jugadors frescos com Vezenkov, Eriksson o Diagné –va ser titular– i amb el talent de la resta de jugadors no van tenir compassió de la Penya (38-56). Els verd-i-negres es van rendir a l'evidència, amb el problema que quedaven massa minuts per jugar-se. Un suplici. El Barça va tapar el triple, la principal arma de la Penya (7/22), a la zona la superioritat blaugrana era abusiva i Pascual va frenar el contracop verd-i-negre quan va fer falta. De fet, sense rebot, només en van poder fer un.