Acos­tu­mada com estava la parròquia del Lleida a fer el recor­re­gut que va del Camp d'Esports a casa amb una ria­lla d'ore­lla a ore­lla, ahir va tocar creu. En el par­tit més trans­cen­dent que s'ha jugat aquesta tem­po­rada a la capi­tal del Segrià, l'equip blau va rebre una cla­te­llada. Això sí, és un d'aquells cops dels quals un bloc fort com el que té Ima­nol Idi­akez es pot refer. El 0-1 d'ahir és tan injust com remun­ta­ble. I és que el Lleida va gene­rar moltíssim més perill que el Sevi­lla Atlético. Una acció de pilota atu­rada que Diego González va resol­dre amb un cop de cap incon­tes­ta­ble (26'), però, va aca­bar dic­tant sentència. De res no va ser­vir que els blaus asset­ges­sin amb argu­ments José Caro després del gol, ja que el rigor defen­siu del qua­dre sevillà –res a veure amb el Madrid Cas­te­lla–, unit a la falta d'aquell punt d'ins­pi­ració sem­pre neces­sari, va impe­dir als de la Terra Ferma superar el por­ter visi­tant. La força del Sevi­lla Atlético a domi­cili, amb tot, va impo­sar-se a la solvència del Lleida a casa, i ara tocarà remun­tar. No serà fàcil, però el grup humà que hi ha al vol­tant d'Idi­akez fa mesos que se sobre­posa a tot. Cal man­te­nir-hi la fe, que s'ho ha gua­nyat.

El fut­bol és un joc d'encert. Mana l'eficiència, no la insistència. I la pri­mera part d'ahir n'és una molt bona mos­tra. El Lleida va pren­dre la batuta del par­tit en els pri­mers com­pas­sos i va dur la ini­ci­a­tiva con­tra un rival molt ben endreçat, que pres­si­o­nava força amunt. Això va fer que els de casa tin­gues­sin algun pro­blema per donar sor­tida a la pilota. Per for­tuna, hi ha dos extrems endi­a­blats que, aju­dats per les incur­si­ons dels late­rals, van saber tren­car la fèrria defensa visi­tant. Així, Coli­nas i Urko Arroyo van gene­rar perill per les ban­des. Malau­ra­da­ment, el bagatge en els pri­mers vint minuts van ser un parell de xuts d'Urko Arroyo sense trans­cendència. El filial del Sevi­lla tam­poc no renun­ci­ava a ata­car, però Car­los Fernández estava massa des­pen­jat a dalt i les seves arri­ba­des eren pre­vi­si­bles. En tot cas, la gar­ro­tada al Lleida arri­ba­ria igual­ment. I a pilota atu­rada, que encara fa més mal, ja que és una faceta que els del Segrià domi­nen molt bé. En una falta molt allu­nyada de l'àrea, Ivi va posar la pilota al cap de Diego González, que va esmu­nyir-se sense opo­sició de la defensa i va sor­pren­dre Ivan Crespo i els 13.000 espec­ta­dors que hi havia al Camp d'Esports. Minut 26 de la ter­cera eli­mi­natòria i pri­mer gol en con­tra a casa.

El Lleida és un equip amb caràcter i ho va demos­trar després del 0-1. Els blaus van encai­xar molt bé el cop, perquè de seguida es van posar de peu. Van domi­nar com­ple­ta­ment un Sevi­lla Atlético ben tan­cat a la seva àrea. De fet, des del gol i fins al final de la pri­mera part, el matx va ser un monòleg ofen­siu dels blaus. Malau­ra­da­ment, sense fruit. I això que l'equip de la Terra Ferma va tenir l'1-1 a tocar en dues oca­si­ons: una rema­tada de cap de Pau Bosch després d'un córner que va mar­xar fre­gant el pal (36') i, sobre­tot, un xut franc de Diego Suárez després d'un refús que Diego González, molt atent, va treure tot just abans la pilota creués la línia de gol (43'). Res de res, toca­ria inten­tar-ho en el segon temps.

SEVI­LLA ATLÉTICO: José Caro; David Car­mona, Ber­nardo, Martínez, Matos; Diego González, Tena; Car­rilo (Curro, 67'), Borja Lasso, Ivi (Anto­nio Romero, 91'); i Car­los Fernández.

LLEIDA ESPOR­TIU: Ivan Crespo; Òscar Rubio, Molo, Pau Bosch, Raúl Fus­ter; Ekhi (Vega, 72'), Albis­te­gui, Marc Martínez; Coli­nas, Diego Suárez (Car­los Rodríguez, 56') i Urko Arroyo.