La 63a sessió del Comitè Olímpic Internacional (COI) es va fer a Madrid, l'octubre de 1965, on es va viure una d'aquelles situacions que demostren com el COI, quan li convé, mira cap a una altra banda o no vol veure les coses més òbvies. Entre altres temes, a Madrid es va debatre molt sobre la ingerència dels governs en els comitès olímpics nacionals (CON). Dies abans, s'havia fet a Roma una reunió dels diferents CON en què es va aprovar una resolució ratificant els principis d'autonomia i independència dels comitès. Reginald Alexander, de Kenya, va arribar a denunciar que a Roma hi havien participat membres dels CON que eren funcionaris dels governs. A Madrid el ple va ratificar la resolució de Roma i el president del COI, Avery Brundage, va mostrar la seva satisfacció pel fet que els 80 CON presents havien ratificat el principi de la no-ingerència governamental.

I tot plegat es va fer a Madrid. En una trobada en què va donar la benvinguda als assistents el president del Comitè Olímpic Espanyol (COE) el falangista José Antonio Elola Olaso en presència del dictador, el general Francisco Franco, que va assistir a la inauguració. Elola Olaso era el president del COE des de 1956, però també era el president de la Delegación Nacional de Deportes (DND) des del mateix any. La DND era l'òrgan polític que controlava l'esport a l'Espanya franquista. A Madrid es va presentar la candidatura de Joan Antoni Samaranch per ser membre del COI, que va ser ratificada en la sessió de 1966 que es va fer el mes d'abril a Roma. El desembre d'aquell mateix any, Samaranch, ja membre del COI, substituïa Elola Olaso al capdavant de la DND i el febrer del 1967 dirigia la seva primera reunió en el COE com a president. Ningú del COI va dir mai res ni al COE, ni a Elola Olaso ni, encara menys, a Samaranch, que va ser president del COE i de la DND fins a l'any 1970. I del COI del 1980 fins al 2001.