El Comitè Olímpic Inter­na­ci­o­nal (COI) i l'Ale­ma­nya d'Adolf Hit­ler van man­te­nir una intensa relació durant el període en què el cap del Par­tit Nazi va manar amb mà de ferro Ale­ma­nya. Quan l'any 1931 el COI va ator­gar els Jocs Olímpics del 1936 a la ciu­tat de Berlín, Hit­ler no era al poder, però quan hi va arri­bar, tot i que els ide­als de l'olim­pisme eren la nit i el dia amb el seu ide­ari polític i social, va saber veure l'ús en bene­fici propi que podria fer dels Jocs en par­ti­cu­lar i de l'olim­pisme en gene­ral. Així, els Jocs de Berlín han pas­sat a la història com un gran èxit espor­tiu, però al mateix temps com el més clar exem­ple de com es poden arri­bar a mani­pu­lar uns ide­als. La imatge de sota d'aquesta plana ens mos­tra un relle­vista amb la torxa envol­tat de joves hit­le­ri­ans i d'esvàsti­ques.

Els nazis es van apro­piar els símbols olímpics fins a límits quasi ini­ma­gi­na­bles. No només abans i durant els Jocs de Berlín. Un nom­bre inde­ter­mi­nat de sub­ma­rins ale­manys van com­ba­tre en la Segona Guerra Mun­dial por­tant els anells olímpics dibui­xats al buc. Ho va des­co­brir Joseph Schir­mer, un ciu­tadà ame­ricà afi­ci­o­nat a la filatèlia olímpica, un dia que fulle­java un lli­bre sobre la marina ale­ma­nya en la Segona Guerra Mun­dial i va veure una foto d'un sub­marí del tipus IX C amb els anells olímpics pin­tats a la tor­reta de la nau. Schir­mer, que havia estat ofi­cial de la marina, ho va expli­car en un arti­cle que va publi­car l'any 1977 en la revista del COI. Segons explica en l'arti­cle, la soci­e­tat ale­ma­nya tenia tan clara la seva supre­ma­cia en tots els ter­renys que quan van orga­nit­zar els Jocs del 1936 van adop­tar els anells olímpics com el símbol que mos­tra­ria els seus sen­ti­ments de supe­ri­o­ri­tat espor­tiva. I el van fer ser­vir en tots els àmbits. També en la marina i totes les tri­pu­la­ci­ons que es van for­mar durant el 1936 van dibui­xar l'emblema olímpic a les seves naus. Schir­mer va des­co­brir que sis dels vuit sub­ma­rins de la flota d'entre­na­ment de la zona de Pillau por­ta­ven els anells olímpics i que hi va haver mol­tes tri­pu­la­ci­ons noves que quan es van for­mar amb poste­ri­o­ri­tat als Jocs també es van dibui­xar els anells. Com el sub­marí que va veure en el lli­bre, que apa­reix a dalt, l'U-537 que va ser ava­rat el 1943 i que va ser enfon­sat per un sub­marí dels Estats Units a l'oceà Índic el novem­bre del 1944.

La Segona Guerra Mun­dial va atu­rar els Jocs Olímpics, però tant el 1940 com el 1944 es van fer uns Jocs de pre­so­ners de guerra als camps de pre­so­ners ale­manys. La pri­mera edició es va inau­gu­rar el 31 de juliol del 1940 a l'Sta­lag XIII, a Langwas­ser, a prop de Nurem­berg. Van ser uns Jocs clan­des­tins, en els quals van par­ti­ci­par pre­so­ners de França, Iugoslàvia, Bèlgica, la Gran Bre­ta­nya, Rússia, Noru­ega i Polònia. Fins i tot es va fer una ban­dera, de 29 x46 centímetres, amb la camisa d'un pre­so­ner polonès en la qual van pin­tar els anells olímpics i els colors dels països dels par­ti­ci­pants. La ban­dera està guar­dada al Museu dels Esports i del Turisme de Varsòvia. El 1944 també hi va haver Jocs de pre­so­ners. Es van fer al camp d'ofi­ci­als de Wol­den­berg del 23 de juliol al 13 d'agost i al de Gross Born del 30 de juliol al 15 d'agost. En aquest cas van ser auto­rit­zats. Hi van par­ti­ci­par 369 per­so­nes que van com­pe­tir en fut­bol, hand­bol, bàsquet, volei­bol, atle­tisme, boxa i escacs. També es van orga­nit­zar con­cur­sos de pin­tura, escul­tura i música.