Còmode triomf del Barça contra un Valladolid que poques vegades es va acostar a la porteria de Ter Stegen. Setena victòria consecutiva dels d’Ernesto Valverde, que semblen haver posat, tot i l’aturada per la suspensió del clàssic, velocitat de creuer en la lliga i que no deixen de guanyar des de la dolorosa desfeta de Granada, aquella que va marcar un punt d’inflexió, amb sopar de conjura de la plantilla inclòs. Només s’han disputat onze jornades, però ja es divisa la superioritat blaugrana com en anteriors temporades i després d’haver superat un inici més que dubtós. Europa, allà on el Barça també és líder, però on ha patit molt més del que diuen els seus marcadors, és una altra cosa.

Tornava el futbol al Camp Nou després de 23 dies. La incomprensible suspensió del clàssic a càrrec de la federació espanyola a petició de LaLiga i pressionada pel govern espanyol havia permès als jugadors del Barça descansar i recuperar-se de l’esforç que havien fet a Praga. Tot i els dies de descans, Valverde va fer alguns canvis en l’alineació titular. Arthur, fora de la convocatòria, i Griezmann, a la banqueta, van deixar el seu lloc a un Arturo Vidal, que en els últims dies ha reclamat més minuts, i a un Ansu Fati que, després de la seva espectacular aparició en els primers partits de la temporada, havia perdut protagonisme amb el retorn de Luis Suárez, Dembélé i Messi, no tenint presència en l’equip des del 24 de setembre contra el Vila-real. El xilè va aprofitar l’oportunitat que li va donar Valverde. Ja ho havia fet contra l’Inter i contra el Sevilla i ahir va fer el seu tercer gol de la temporada gràcies a una de les seves millors armes, l’arribada des de la segona línia. Ansu Fati no va estar tan brillant com en partits anteriors. El del planter poques vegades va aconseguir marxar del seu marcador i tampoc va estar gaire inspirat quan va haver de decidir en els últims metres.

El partit va començar fred, amb poc més de mitja entrada a les graderies, però Lenglet va fer que ben aviat el públic entrés en ebullició. Només s’havien jugat dos minuts quan el francès feia el primer a la sortida d’un córner. Pilota moguda pel Barça per mirar de desordenar la defensa del Valladolid i gol de Lenglet amb la col·laboració d’un defensa. Gran inici contra un equip que té en la defensa de cinc i l’ordre alguns dels seus punts forts. El plantejament de Sergio González saltava pels aires només de començar el matx. No ho va aprofitar el Barça, que va veure com el Valladolid empatava poc després, també a pilota aturada. Una falta lateral va sorprendre Ter Stegen. L’alemany, que tants punts ha donat al seu equip aquest curs, no va veure la pilota fins que la va tenir a pocs centímetres i només va poder posar una mà com va poder, i la pilota va rebotar en Kiko Olivas.

Tornava a començar el partit amb un quart d’hora menys, però amb tres futbolistes a un nivell més alt que la resta. I tots tres vestien de blaugrana. Excelsa va ser la primera part de Sergio Busquets. El de Badia va fer-se un tip de tallar pilotes, de distribuir-les amb criteri i de dirigir als seus companys perquè fessin la pressió més avançada. A més, va tenir al costat un futbolista que està en procés de marcar una època amb la samarreta blaugrana, Frenkie de Jong. L’holandès ha encaixat perfectament en l’engranatge del Barça i va tornar a donar una lliçó del que és un migcampista total. Sempre ben col·locat, treballant en defensa quan l’equip el necessita i trencant línies rivals amb conduccions excel·lents o passades mil·limètriques. Una d’aquestes passades no la va poder aprofitar per ben poc Arturo Vidal per fer el segon. El xilè, si hagués tingut una mica més gran la seva famosa cresta, hauria celebrat el gol. Ho va poder fer minuts després. Ara després de rebre una altra gran passada d’un blaugrana que juga a futbol a un nivell superior a la resta, Leo Messi. L’argentí cada vegada està més a prop del seu millor nivell. No hi ha arribat encara, però no li cal per decidir partits gràcies a la seva qualitat. No només va mostrar la passada a Arturo Vidal en la primera part. També va fer un gol amb un llançament de falta extraordinari que va fer inútil l’estirada de Masip.

I el seu recital va tenir continuïtat en la segona part. Com qui no vol la cosa, dosificant-se en les seves accions, va demostrar que no hi ha ningú com ell encara que no hagi arribat al seu millor nivell i que seria una tremenda injustícia que no sigui el guanyador de la Pilota d’Or. L’argentí va ser el protagonista de les jugades més destacades. Com a generador i com a golejador. Ell va fer el quart recollint una bona assistència de Rakitic, que havia sortit per De Jong, i ell es va inventar una passada que només veuen els grans migcampistes o els genis com ell perquè Luis Suárez fes el cinquè, una passada que ja havia trobat minuts abans a Ansu Fati, però que el del planter no havia sabut culminar. Dos gols i dues assistències de Messi perquè el Barça sumés la setena victòria consecutiva, aquesta amb millor joc que l’anterior de Praga. L’argentí ja és el d’abans de la lesió, el millor jugador del món.