Messi no enganya. Mai ho fa. Setmanes enrere va reconèixer que la seva arrencada de temporada havia estat complicada per culpa de la falta de preparació durant l’estiu i alguns problemes físics, però que de mica en mica anava recuperant la forma. I ja se sap que l’argentí tampoc necessita gaire temps per culminar la seva posada a punt. Possiblement encara no està en el seu màxim nivell –poc li falta–, però la seva incidència en el joc de l’equip, com sempre, és absoluta. Messi es troba en un moment dolç, està en plena ratxa golejadora i, coneixent-lo, ves a saber quant trigarà a acabar-se. Si és que s’acaba. Arriba ara un tram amb força partits consecutius i l’argentí té la punteria molt ben afinada.

Contra el Valladolid va firmar el seu quart partit consecutiu marcant. Ho havia fet abans de l’aturada de seleccions de novembre. Va fer un gol de falta al Sevilla en la golejada per 4 a 0 al Camp Nou, tampoc va faltar a la seva cita contra l’Eibar a Ipurua i va obrir la llauna en la Champions al camp de l’Slavia de Praga. I ahir, a l’estadi, va repetir gràcies a un altre magnífic llançament de falta poc després del minut 30 que va superar l’estirada de Masip amb una rosca inapel·lable. Una rematada ajustada i de certa complexitat, però que Messi aconsegueix convertir en rutinària. De fet, el del Valladolid es va convertir en el gol número 50 de falta de Leo. N’ha fet 44 amb el Barça (32 en la lliga; cinc en la Champions, tres en la copa del Rei, dos en la supercopa d’Europa i un en la supercopa d’Espanya) i els altres sis amb la selecció argentina. El curs passat va fer vuit gols de falta. El recital de Messi, però, no es va acabar amb aquest gol de falta. Abans del descans, en va tenir a tocar un altre, però Masip va aturar la rematada. Per a l’hemeroteca quedaran dues sotanes sublims i seva va ser l’assistència que va permetre a Arturo Vidal tornar a desnivellar el partit. Gran desmarcada del xilè, que va entrar per sorpresa des del darrere, i magnífica visió de Messi per intuir el moviment.

En el segon temps, va seguir golejant, però també assistint. Abans que Ansu Fati deixés el seu lloc a Griezmann, li va enviar un caramelet que el del planter no va saber aprofitar. Va fer el seu segon gol de la nit rematant amb un xut sec després de rebre una bona passada de Rakitic dins de l’àrea, i abans del final del partit va fer una passada en profunditat cap al seu bon amic Luis Suárez, un altre que també està en ratxa, perquè firmés la maneta contra el Valladolid. En l’últim minut del partit, va estar a punt de completar el hat-trick, però el seu xut va marxar fora per poc.

Messi ja és el de sempre. I, si no, poc li falta. I aquesta és una magnífica notícia per al Barça de cara als propers partits. Beneïda normalitat. Beneïda rutina. Disfrutem.