El Tsunami Democràtic va guanyar el clàssic, però pels pèls. Després de gairebé dos mesos d’especulacions, l’acció reivindicativa de la plataforma independentista va complir l’expedient i prou. Pancartes gegants, cartells, crits i algunes pilotes van visibilitzar la protesta, però poca cosa més.

Dues grans pancartes reclamant llibertat i que Espanya segui i dialogui es van fer ben visibles poc abans de l’inici del partit. La realització televisiva ni les va esquivar ni s’hi va recrear, de manera que el missatge va arribar als 560 milions d’espectadors potencials. Però el crit de “sit and talk” no va quallar. Amb tot, el Tsunami Democràtic es va mostrar satisfet perquè considera que ha “assolit amb èxit” objectius com “acaparar el focus mediàtic”, fixar el lema “Spain, sit and talk” i “fer-lo veure i sentir a tot el món”, així com haver “deixat en evidència l’Estat”.

El moviment també admetia que aquests objectius estaven reforçats amb “una gran acció que per l’actuació policial no ha estat reeixida”. No aclaria si aquesta acció tenia o no a veure amb l’intent de mostrar el partit amb uns projectors a l’exterior del camp, que no va funcionar. Es qüestionava si havia fallat de manera èpica. I s’autoresponia: “Tsunami no ho creu. Un cop més, la gent no ha fallat. Això continua mentre no hi hagi autodeterminació, drets i llibertat”.

El Barça, el Madrid i l’equip arbitral es van concentrar al migdia a l’hotel Sofia. Mai havien compartit espai abans d’un matx, però en aquesta ocasió es va accedir en atenció a les recomanacions dels Mossos d’Esquadra per tal de garantir una arribada fluida al Camp Nou, a escassos 600 metres de distància, en cas que hi hagués una concentració massiva que mirés d’impedir-ho.

Tsunami Democràtic mai havia indicat que aquest fos un dels objectius i ningú no va impedir l’arribada dels protagonistes al camp. Ho van fer a l’hora prevista, però no en l’ordre que s’havia anunciat. Els primers a arribar van ser els àrbitres, després ho va fer el Barça i el darrer va ser el Madrid, en un autocar blanc sense logotipar però que no va passar inadvertit, ja que el recorregut estava tallat al trànsit i circulava per un carril tancat per mantenir a ratlla els manifestants.

A les quatre de la tarda centenars de persones es van anar concentrant als quatre punts indicats pels organitzadors. mitjà, però cap concreció. L’afluència de manifestants va anar creixent progressivament, però encara lluny dels 25.000 voluntaris que, segons el Tsunami, havien confirmat la seva assistència mitjançant l’app. Passades les cinc de la tarda, la Guàrdia Urbana quantificava en uns 5.000 els concentrats.

El camp era gairebé ple quan va sonar l’himne del Barça i es va desplegar el mosaic organitzat pel club. El blau i el grana acolorien els gols, al lateral es recreava una gran senyera i s’hi van desplegar dues grans pancartes amb els lemes “#SpainSitAndTalk” i “Freedom”.

Després del mosaic oficial, una gran majoria dels gairebé 100.000 espectadors van desplegar també els cartells del Tsunami, en una acció visible per la transmissió oficial del partit, però que difícilment podia ser compresa pels espectadors d’altres països si no s’explicava pels comentaristes.